ANÀLISI DEL DCVB
Anàlisi d’un diccionari
DICCIONARI CATALÀ VALENCIÀ BALEAR
(DCVB)
Terminologia i lexicografia
Professora: M. Josep Cuenca
LAURA GARCÍA ÁLVAREZ
2n Grau en Traducció i Mediació Interlingüística
CURS 2022-2023
SUMARI
1. INTRODUCCIÓ
2. TIPUS DE DICCIONARI
3. ESTRUCTURA GENERAL
4. ANÀLISI DE LA MICROESTRUCTURA
5. ANÀLISI DE LA MACROESTRUCTURA
6. FITXA TÈCNICA (RESUM)
7. ALTRES ASPECTES DESTACABLES
8. FONTS DE CONSULTA
1. INTRODUCCIÓ
Il·lustració 1 Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu i F. de B. Moll |
Cal dir que, gràcies a un conveni de col·laboració de l’IEC i l’Editorial Moll, actualment podem consultar en línia tot el DCVB tal com va ser concebut, excepte els signes fonètics: Alcover-Moll-Sanchis usaven l’alfabet romànic, però l’edició en línia fa servir l’AFI. El conveni data de l’any 2000; el resultat, en www.dcvb.iec.cat, va nàixer de la digitalització i retranscripció duta a terme entre 2001 i 2002 (Il·lustració 2).
Al final de la Introducció, Moll escriu: “Hi he dedicat quaranta-set anys de feina, lluitant amb dificultats que no es resolgueren fins gairebé a darrera hora; hi he sacrificat el millor temps de la meva vida, hi he posat tot l'amor i he procurat de fer-ho tan bé com he sabut”.
Il·lustració 2 Edició del DCVB en línia
La publicació
Al principi va anar publicant-se en forma de fascicles (el primer es va publicar en 1926). Així, amb el recull de fascicles, es va perfilar el primer volum en 1930. El 1932 moria Alcover, quan no tenien encara acabat el segon volum. En 1943 Manuel Sanchis Guarner, recentment eixit de la presó, va cooperar amb el seu amic F. de B. Moll. Després d’anys de treball, en 1962 s'acabava el volum X, l'últim. El 1964 i 1968 es van refer els volums I i II respectivament, sobretot amb una actualització de la normativa lingüística.
2. TIPUS DE DICCIONARI
El DCVB no és un diccionari a l’ús, no és un diccionari manual ni tampoc és un diccionari de divulgació. És un diccionari històric, etimològic, global, sociopolític, etnogràfic...
Podríem dir que és de llengua, perquè certament l’objectiu principal és donar informació sobre el context i el coneixement lingüístic: conté definicions intensives (breus) i, a més a més, els mots que apareixen com a entrada o lema són paraules gramaticals (exemple: treballar, per tant, matrimoni, truc...).
També és un diccionari general, perquè no es limita a recollir lèxic específic d’un sector, sinó que inclou la llengua natural i general en tots els seus aspectes, com ja hem comentat: usos vius, usos literaris, llengua antiga, distribució geogràfica, etimologia, cultura popular, etc. De fet, les entrades s’organitzen segons freqüència, ús, pública...
Així mateix, el DCVB és un diccionari semasiològic, perquè les entrades van organitzades del lema a la definició, al concepte (per exemple, treballar > ‘Molestar, donar turment’, com a significat antic).
També és un diccionari monolingüe amb equivalències, perquè està redactat tot en català i té l’objectiu de descriure una única llengua. Això no vol dir que no incloga la traducció al castellà o que faça referència a altres llengües, per exemple, quan ofereix l’etimologia (no solament el llatí, sinó altres llengües de contacte).
Per descomptat el DCVB és un diccionari descriptiu, tal com ja especifica el seu subtítol. No és, doncs, normatiu (no prescriu), sinó que il·lustra sincrònicament i diacrònica la llengua catalana, així com també la varietat diatòpica, amb transcripcions fonètiques, variants formals, fraseologia, refranys i frases fetes, informació etnogràfica, descripció morfològica (com la flexió verbal) i inclús, acompanyat de dibuixos (fets, per cert, pel mateix Francesc de B. Moll). Això no obstant, podem trobar alguna referència prescriptiva que sobta perquè va en contra de l’esperit inicial: sota l’entrada caldo, en ETIM: “ del castellà caldo. És un mot inacceptable en la nostra llengua; s'ha de substituir per brou”.
Insistim que és un diccionari sincrònic, estructurat amb informació de la sincronia (el mateix temps, l’actualitat). D’una altra banda, conté etimologia.
3. ESTRUCTURA GENERAL
L’edició en paper del DCVB conté 10 volums. El primer volum (Il·lustració 3) inclou (amb pàgines numerades amb nombre romans) els següents elements prenuclears, inserits i postnuclears:
De bestreta, podem trobar al diccionari diferents elements prenuclears:
-Breu presentació
-Introducció (I. Resum històric de l’obra; II. Descripció del diccionari) que reflecteix la rellevància i l’origen del diccionari
-Desplegable on apareix el mapa de tot el domini català i punts d’enquesta d’Alcover, Moll i Sanchis (Il·lustració 4), sols en el primer volum.
Il·lustració 3 Portada del volum I del DCVB, que inclou la introducció i el mapa del domini lingüístic |
-Explicació de les abreviatures
-Sistema de transcripció fonètica dels sons catalans
-Explicació de les abreviatures
D’una altra banda, com que es tracta d’una obra que està dividida en 10 volums, l’últim no inclou cap part final o apèndix (element postnuclear o final). Tampoc inclou elements inserits (com quadres o dibuixos).
5. ANÀLISI DE LA MACROESTRUCTURA
Si parem esment en el subtítol de l'obra, efectivament, hi ha tota mena de cabal lèxic català: oral i lèxic, d’una banda i, d’altra banda, actual i antic. A més, s'hi inclou tant apel·lacions d'ús comú (amb variants dialectals) com noms propis (toponímia, antroponímia i onomàstica en general). Aleshores, no hi ha una voluntat de prescriure, sinó de recollir tota la llengua en la seua extensió, la viva i l’antiga, l’oral i la documentació escrita de tots els temps. Veiem, per exemple, que inclou també els castellanismes vius o documentats.
A més, també aporta un plec amb un “Mapa dels dominis de la llengua catalana” (Il·lustració 4) amb els punts d’enquesta duts a terme pels redactors del DCVB (Alcover, Moll, Sanchis Guarner).
Il·lustració 4 Mapa del domini català i punts d'enquesta d'Alcover-Moll-Sanchis |
5. ANÀLISI DE LA MICROESTRUCTURA
Quant a l’organització del DCVB, veiem que el segon punt de la Introducció inclou un apartat “Estructura dels articles”, on comenta: “Els articles del Diccionari són d'estructura molt diversa segons el nombre de significats del mot estudiat, segons la quantitat d'informació que n'hàgim tingut, segons que es tracti d'un mot vivent o d'un mot arcaic, documentat o no documentat, amb variants de forma o sense variants, etc.” (p. XXV).
Quant als tipus de lemes i el tipus d’informació que s’ofereix, presenta una classificació lògica de lemes o entrades, organitzades alfabèticament en majúscules i negreta. El volum I presenta un annex.
- S'hi inclou la informació gramatical de categories i gènere (de vegades amb paradigmes verbals i formes dialectals).
- Hi ha accepcions numerades, amb definicions i la correspondència en castellà.
- La majoria de vegades van acompanyats d'una "autoritat" que documenta l'entrada en la llengua antiga.
- A més, hi apareix l'extensió geogràfica del mot (àrees lexicals): clenxa: or., occ., val., men., eiv.
- En els mots usuals hi ha un apartat de locucions, de vegades, amb explicacions etnològiques.
- Presència de cultura popular: cançons, refranys, creences...
- Transcripcions fonètiques (per comarques, àrees dialectals, pobles concrets...)
- Per als cultismes només hi ha la transcripció de les capitals: Barcelona, València i Ciutat de Mallorca.
- La majoria de vegades hi ha un apartat amb els derivats o amb els sinònims.
Exemplificació
ANÀLISI D’UN ARTICLE SIMPLE
D’antuvi, veiem que el lema o entrada està en majúscules i negreta (ALESHORES) i està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adv.). Aquest és un article simple, ja que sols té una accepció. Conté informació addicional, a diferència d’alguns diccionaris, com ara el DIEC2 que està enfocat per als nadius de la llengua que tenen un nivell avançat (pot incloure sinònims i antònims). El DCVB, concretament, a banda de incloure exemples de com utilitzar el mot, ens mostra la seua fonètica, la seua etimologia i les variants formals. Aquesta última informació la podem relacionar amb el Diccionari Manual de la Llengua Catalana, ja que ens aporta informació, com ara, fonètica (amb l’objectiu de guiar al destinatari que no controla la llengua).
Pel que fa a la definició, és lingüística (simples, sense informació addicional), perifràstica (amb més d’una paraula), múltiple (amb dues explicacions, perifràstica i perifràstica) i formulària (equivalència semàntica però no sintàctica amb el lema).
ANÀLISI D’UN ARTICLE COMPLEX
En primer lloc, veiem que aquest article en majúscules i negreta (ALFABET) i seguit de la categoria gramatical en cursiva (substantiu masculí) és un article complex, ja que no té una sola accepció, sinó que en té dues. D’una altra banda, també indica informació addicional (fonètica, sinònims i etimologia).
Pel que fa a les definicions, són lingüístiques (simples, sense informació addicional), perifràstiques (amb més d’una paraula), simples (una sola explicació) i substancials (equivalència semàntica i sintàctica de “conjunt” al lema).
TRACTAMENT DE LA POLISÈMIA
“Sirena” i “boca” són paraules polisèmiques, ja que tenen més d’un significat.
TRACTAMENT DE LA HOMONIMIA
En aquestes dues entrades (moll i tant) podem veure que hi ha més d’una entrada homògrafa, és a dir, una mateixa paraula s’escriu de diferents formes i forma part de diferents termes i conceptes. Un altre exemple seria la paraula “deu”. El que ens ho indica és la columna de l’esquerra:
1. tant
2. tant
ARTICLE COMPLEX (més d’una accepció)
1. AI. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adv.). Conté informació addicional (subentrades i exemples per a saber com i quan utilitzar l’expressió).
2. AI. Segona entrada d’un significat idèntic però que remet (V= Vegeu) a una altra entrada.
ARTICLE COMPLEX (té tres accepcions)
AVIAT. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adv.). Conté informació addicional (traducció al castellà, informació geogràfica amb transcripció fonètica i etimologia).
ARTICLE COMPLEX
EVIDENTMENT. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adv.). Conté informació addicional (fonètica, transcripció i varietat diatòpica)
ARTILE SIMPLE
INTEL·LIGENT. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adj.). Conté informació addicional (exemples de la llengua antiga clàssica, fonètica, derivats i etimologia).
ARTICLE COMPLEX (Té cuatre accepcions, encara que no apareguen a la imatge)
MATRIMONI. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (substantiu masculí). Conté informació addicional (locucions, refranys, fonètica i etimologia).
ARTICLE SIMPLE
PERTANT. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (adv.). No conté informació addicional però que remet (V= Vegeu) a una altra entrada.
ARTICLE COMPLEX (més d’una accepció, encara que no aparega complet a la imatge)
PEU. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (substantiu masculí). Conté informació addicional (fraseologia i exemples).
ARTICLE COMPLEX
VESPRADA. Lema o entrada, en negreta i majúscula. Ordenat alfabèticament. Està seguit de la categoria gramatical, que està en cursiva (substantiu femení). Conté informació addicional (exemples, fonètica i etimologia).
TÍTOL | DICCIONARI CATALÀ VALENCIÀ BALEAR | |
AUTOR | Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll i M. Sanchis Guarner | |
ANY DE PUBLICACIÓ | entre 1926 i 1962 | |
ALTRES EDICIONS | Reimpressions | |
IMPREMTA | Editorial Moll | |
CIUTAT | Palma | |
OBJECTIUS DE L'OBRA | Recull de la llengua catalana en tots els seus aspectes: etnogràfic, lingüístic, formes antigues i modernes, distribució geogràfica, documentació, transcripció fonètica, etc. | |
FONTS | Fonts antigues escrites, fonts actuals (enquestes dialectològiques directes i amb col·laboradors) | |
MACROESTRUCTURA (contingut) | tecnicismes | Defuig tecnicismes, però sí que n’hi inclou. |
arcaismes (llengua antiga) | Recull arcaismes en la llengua actual (relíquies dialectals) i també en la llengua antiga. | |
noms propis (pobles, persones) | Inclou la toponímia major (pobles i ciutats) i també referències a toponímia menor (partides). També inclou antropònims, sobretot els llinatges o cognoms, amb la distribució geogràfica. | |
localismes | Recull paraules de pobles concrets i les identifica. | |
barbarismes | Recull castellanismes pel simple fet que estan documentats tant en la llengua escrita com també en l’oral. | |
altres | Inclou dibuixos i taules de conjugacions verbals. | |
MICROESTRUCTURA (forma) | ordenació (alfab., camps lògics...) | Ordre alfabètic, entrades en majúscula negreta, accepcions numerades amb nombres aràbics i també nombres romans. |
llengua de redacció | Català | |
informació gramatical (categories, gènere...) | Informació, amb abreviatures, de les categories gramaticals així com també el gènere o el tipus de verb (transitiu, intransitiu...). | |
definicions (paràfrasis, diverses accepcions, equivalències amb altres llengües, enciclopèdiques | Aporta la correspondència en castellà. Ordena els diferents significats. Inclou entrades diferents numerades per a significants que no tenen a veure amb els significants idèntica. | |
fraseologia, refranys, adagis... | Inclou cultura popular, inclosos els refranys, les frases fetes i la fraseologia. | |
particularitats ortogràfiques | Inclou variants ortogràfiques. En la primera edició del primer volum s’escrivia en normativa no fabriana (amb grafies com ch o y). Després es va corregir i normalitzat, a càrrec de F. de B. Moll. | |
altres informacions (localització espacial, nivells de llengua...) | Algunes referències a variants formals i vulgars. Localització geogràfica tant de variants formals o ortogràfiques com també variants fonètiques (amb transcripció amb símbols dels romanistes i, en l’edició en línia, amb símbols de l’AFI). | |
7. ALTRES ASPECTES DESTACABLES: LES LIMITACIONS DE L’OBRA
En el DCVB podem constatar igualment alguns possibles problemes de presentació:
a) Amb els articles llargs, de vegades hi ha una barreja de significacions i un ordre no sempre lògic, ans ben al contrari, enrevessat.
b) Moltes vegades falten remissions dins la mateixa obra, fet que hauria enriquit qui consulta l'obra. Per exemple, sota cementeri sí que recull una forma algueresa cemiteri, però no diu res de cimiteri i cimitiri.
c) Sembla que no totes les contrades dialectals han estat examinades amb la mateixa intensitat. Per exemple, el valencià, i en concret, el valencià septentrional.
d) Els reculls d'Aguiló i de Balari no han estat buidats sistemàticament al DCVB. Hi ha casos en què aquests remunten documentacions més antigues que no pas les que dona el DCVB.
e) La presentació de l'etimologia no és del tot encertada. En tot cas, haguera calgut donar-la només en els casos en què és clara. En els altres, però, simplement s'hauria pogut estalviar els llargs comentaris de cadascun dels estudiosos i haver posat "d'origen incert", o "etimologia controvertida".
f) Quant a les fonts, hi ha una enumeració al volum I, que ocupa 49 pàgines. Però hi maquen alguns autors i algunes obres bastant importants: Esteve-Belvitges-Juglà, Jacme March, Averçó, Palmireno, Exulve, Magí Ferrer, Lamarca, Estorch, Hospitaler, Balari...
A pesar de tots aquells defectes millorables, cal dir que actualment el DCVB té molt de prestigi. Dir que un mot no es troba al DCVB és com una nova aportació a la filologia catalana (és com dir que un mot no és al Fabra). Per tant, Moll queda “exculpat” i les seues darreres paraules en la introducció ho mostren: “Confio que la gent ho comprendrà i m'atorgarà la seva indulgència; i si el meu treball, amb encerts i amb defectes, serveix d'estímul a persones que el superin fent-lo més gran i millor, em creuré amb dret a repetir la vella frase: Feci quod potui, faciant meliora potentes” (p. XXVIII).
Il·lustració 5 MOLL - SANCHIS - ALCOVER, artífexs del DCVB |
8. FONTS DE CONSULTA
- Perea, M. Pilar (2012), “El Diccionari català-valencià-balear: Perspectiva, present i prospectiva”, Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 52, p. 38-48. Versió en PDF:
https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/260902/348098 [consultat el 15/10/22]
- “Introducció al Diccionari”, en al versió electrònica del DCVB: https://dcvb.iec.cat/Intro.htm [consultat el 21/10/22]
- Institució “Francesc de Borja Moll”: https://instituciomoll.cat/
- IB3 Notícies: “Es compleixen 20 anys de la digitalització del diccionari Català-Valencià-Balear”
https://ib3.org/es-compleixen-20-anys-de-la-digitalitzacio-del-diccionari-catala-valencia-balear [consultat el 21/10/22]
- “Viatge de paraules. El Diccionari català-valencià-balear (DCVB)”. Documental sobre l'elaboració i publicació del DCVB. Producció: La Perifèrica produccions, en coproducció de Televisió de Catalunya (2002). Disponible en https://www.youtube.com/watch?v=AEHHn-IB_E4
- “Diccionari català-valencià-balear”, en Vikipedia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear
[consultat el 15/10/22]
Comentarios
Publicar un comentario