RESSENYA "UNA CAMBRA PRÒPIA"- UNA VISIÓ POLIÈDRICA DE LA DONA

 

Literatura i Estudis Culturals Prof. Dra. Verónica Zaragoza Gómez Alumna: Laura García Álvarez Curs: 1r Traducció i Mediació Lingüística, 2021-2022 (UV)

Autoria: Virginia Woolf Traducció: Helena Valentí Títol: Una cambra pròpia Editorial: LA TEMERARIA S.C.P Ciutat: Barcelona Any de publicació: 2014 Pàgines: 144

 

Una visió polièdrica de la dona

 

Al llarg de la història literària de la narrativa ens trobem amb una anomalia de gènere: diverses obres creades per homes amb una perspectiva comuna, però molt poques obres contades per dones, amb una perspectiva diferent i femenina. Això ens condueix a unes reflexions inicials: tenim literatura escrita per dones abans del segle XIX? Coneixem la vida d’aquestes o tan sols ens hem aturat a reflexionar sobre la seua realitat? En quin moment les dones van tindre accés al món editorial i laboral? Escriure és una activitat artística o un mètode d’autoexpressió? Ha anat canviant al llarg de la història?

Virginia Woolf (Londres 1882 – Lewes 1941) ens resol en Una cambra pròpia els dubtes obrint-nos els ulls amb un assaig ben peculiar publicat en 1929 a partir d’una sèrie de conferències que un any abans aquesta escriptora i editora britànica va impartir en la Universitat de Cambridge per a pública exclusivament femení. De fet, l’obra i l’autora han esdevingut un símbol del feminisme literari anglosaxó, a partir dels seus escrits com aquest, en què aporta una reflexió sobre la identitat femenina molt rigorosa, contrastada i plena d’enginy.

En aquest sentit, és curiosa la perspectiva des de la qual l’autora enfoca l’actitud al llibre. Amb el títol de l’assaig ja veiem el focus d’atenció: una dona que, abans del segle XIX, havia de tindre diners i una cambra pròpia per a escriure novel·les. És una mena de metàfora que ens condueix a la idea de la naturalesa i les possibilitats de les dones, de com ha condicionat el seu procés creatiu, de no tindre l’oportunitat de poder dedicar-se a una sola feina, ja que estaven determinades a seguir el treball domèstic inferioritzat i caracteritzat per una violència simbòlica que impedia, reduïa i evitava la seua participació en altres activitats. A més, no podien ser la seua millor versió, cultivada i enriquida perquè no tenien accés a la mateixa educació que els homes.

Amb Una habitació pròpia, Wolf aconsegueix mostrar la situació i la posició de les dones dins d’una tradició literària liderada pels homes, narrant així el lent procés d’incorporació de les dones al cànon literari, les diverses protagonistes que van influir. Ressalta la figura que va marcar un abans i un després, que va viure de l’escriptura, convertint-la així en una activitat pràctica i no “un acte de bogeria” com explica l’autora al llibre. Del segle XVIII ençà, les dones entren al món editorial i reben remuneracions per les seues traduccions o obres. Al segle XIX es comencen a veure prestatgeries senceres dedicades a obres creades per dones, la qual cosa va resultar ser un gran avanç i va tindre molt de mèrit, ja que les dones ho van aconseguir sense disposar ni d’una cambra independent tranquil·la per a escriure en llibertat ni d’una bona educació, igualada a la dels homes. Per a acabar d’explicar aquest procés, l’autora també esmenta algunes artistes com Jane Austen, George Eliot i Emily Bontë.

Una altra idea important que podem destacar és allò que masculinitat ha provocat en la mentalitat de la societat. La societat ha sigut influenciada pels prejudicis de l’autor (l’home), pel valor de les dones imposat per l’home, per la perspectiva del que és ser dona que es donava a través de la poesia i la narrativa. L’autora descriu tota aquesta problemàtica en una oració: “Són dones d’obres de ficció”. Els homes ens han anat mostrant com detestar les dones (fent veure que són propietats del marit, esclaves, de naturalesa inferior, amb la necessitat d’un home per a salvar-se…) relacionant-les amb els mals de la societat. A més, no tenim autobiografies ni literatura pròpia de la vida de les dones d’abans del segle XVIII. 

D’una altra banda, per a explicar les desigualtats en la creació dels processos creatius, l’autora ens convida a reflexionar realitzant una activitat de creació hipotètica de situacions d’abans del segle XIX. Aquesta crea un personatge, una germana fictícia de Shakespeare. Es comparen les dues situacions de cada protagonista (Shakespeare i la seua germana) tenint les mateixes possibilitats i ací es on ens adonem de la desigualtat. Tota una lliçó de la tècnica literària enginyosa de Woolf: mentre que a Shakespeare se l’encoratjaria a ser artista i desenvolupar les seues habilitats, la seua germana se la menysprearia per qualsevol obra mestra realitzada pel simple fet de ser una dona i de no poder eixir-se’n de la seua feina d’ama de casa. Es compara, a més a més, l’estat mental extraordinari de Shakespeare, que no podria existir en la seua germana per falta de cultura, estudis i educació, no per falta de potencial. Com diu Virginia Woolf: “Una dona nascuda abans del segle XVIII amb un gran talent havia d’acabar boja”. Se’ns posa l’exemple de Lady Winchilsea, qui havia d’encoratjar-se a ella mateixa pensant que mai seria publicada; ens imaginem el remordiment que devien sentir aquestes dones per escriure (ens ho imaginem perquè no tenim informació real del que pensaven ni el que vivien).

A més, l’autora descriu la situació econòmica de les dones en aquella època a Anglaterra regida per un sistema patriarcal. Els diners de cada família eren duts pel pare, no tenien luxes ni permissions, ni renda ni menjar fix assegurat. Mentre que un sexe tenia seguretat, prestigi i prosperitat, l’altre vivia en la misèria i la inseguretat. Es comença a progressar a partir del 1918, quan les dones obtenen els seus drets. Aquest fet posa fi al ressentiment i a l’odi a l’home, ja que aconsegueixen la llibertat per a pensar per si mateixa.

Totes aquestes nocions sobre la condició de la dona analitzades al llibre les veiem analitzades al temari de l’assignatura, concretament a l’apartat 5 “Els estudia culturals, el feminisme i la teoria Queer”, on veiem diferents factors que condicionen una obra i, per tant, que regulen l’intercanvi cultural, com ara la ideologia, l’economia i l’estatus o posició social. Podem comparar-ho amb la controvèrsia de la traducció que va realitzar en 1953 Howard M. Parshley de l’obra “El segon sexe” de Simone de Beauvoir, en la qual omet aspectes rellevants relacionats amb la dona i amb referències filosòfiques, raó per la qual és criticat. De fet, aquesta obra de Simone de Beauvoir engloba alguns aspectes comentats al llibre de Virgínia Woolf, com les reflexions de què és ser dona, qui ho decideix i perquè. A més, les dues obres realitzen un breu anàlisi sobre el que s’ha dit de la dona a través dels llibres al llarg de la nostra cultura, esmentant alguns dels autors que utilitzaven termes pejoratius per referir-se a la dona. Per a més inri, podem trobar a la base de dades “Bieses” (bibliografia d’escriptores espanyoles) un conjunt d’obres realitzades per dones, que té com a objectiu donar-los reconeixement i, així mateix, ens respon a moltes de les preguntes que ens qüestionem mentre omplim els buits misteriosos de l’obra de Virginia Woolf, mentre llegim.

Després de totes aquestes reflexions, encara ens preguntem avui en dia algunes de les qüestions que preocupen la dona en aquest món quant a les desigualtats entre sexes i els drets d’aquesta. Aquest llibre ens permet posar en dubte i comprendre la realitat analitzant el passat; és una font de descobriment, comprensió i arribada al sentiment d’empatia. L’objectiu d’aquesta lectura és arribar a entendre el que volem per al futur de la dona, pel qual cal seguir lluitant: igualtat, llibertat i reconeixement social. Segons Virginia Woolf, s’interpreta com viure en harmonia, en cooperació i deixar de viure en constant desigualtat i comparació. L’autora anglesa aconsegueix així demostra la importància d’actuar, d’influir en la prosperitat i les pròximes generacions amb un llibre que ha quedat per marcar tot el lideratge social del feminisme literari.