LA INFLUÈNCIA DEL MÓN CLÀSSIC EN ELS MEMS

Laura García Álvarez

Amb les innovacions i l’aparició de les noves tecnologies associades a la globalització, solem pensar que estem construint un nou món, sense tindre en compte l’evolució de la societat, de la història, del llenguatge, etc. Tanmateix, realment, el que no sabem és que el món antic —ço és, l’antiga Grècia i Roma— segueix present en les nostres vides quotidianes. Un clar exemple d’aquest fenomen és la utilització d’històries, mites o, fins i tot, alfabets antics per a crear un artefacte nou en qualsevol format —com ara, imatge o vídeo— amb finalitats humorístiques. Açò és el que avui en dia anomenem mem (cast. meme, fr. mème, angl. meme). Aquesta és una tendència en les xarxes socials (com Instagram o Twitter) que, a poc a poc, ha anat fent-se més viral i convertint-se en una nova forma d’expressar els nostres sentiments i pensaments; fins i tot ha transcendit a l’àmbit de l’expressió oral.

En efecte, la influència dels mems en la societat actual té grans repercussions, tal com expressa Muñoz Villar:

Se crean alrededor de 150 millones de post por día en una página, generando una cadena de retroalimentación mundial, con tópicos que no solo competen al ámbito político sino que también a la contingencia nacional de cada país, sus costumbres, tradiciones, etc. [Muñoz Villar (2014: 28)]

De manera semblant s’expressa Ruiz Martínez:

[...] los memes de Internet se han convertido en una suerte de capital cultural que comenzó siendo seña de algunas subculturas vinculadas a Internet y sus prácticas pero que ya ha permeado, probablemente de forma irreversible, al resto de la sociedad. [Ruiz Martínez (2018: 1019)]

Mem creat per l’autora a partir d’una fotografia d’Alberto Ortega al *Diario de Navarra*.

Efectivament, el mem té influències de tota mena i és capaç de transformar la societat i els seus costums mitjançant tècniques com ara l’ús del món clàssic, que és el que mostrarem al llarg d’aquest treball. En el món de la memètica, però, hi ha material que s’expandeix més fàcilment que altre: és el que Limor Shifman (citat per Ribeiro, 2020) anomena «èxit viral» i «èxit memètic» i implica que un element tindrà major èxit viral quan la probabilitat que es compartisca siga més alta.

Hi ha diverses disputes sobre l’origen d’aquest moviment, és a dir, sobre quin va ser el primer mem de la història. Alguns articles asseguren que el primer mem va ser una caricatura semblant als mems actuals, publicada en 1921 en la revista satírica Judge (Estats Units). Les pàgines d’aquesta revista estaven plenes d’il·lustracions i acudits sobre els esdeveniments de la vida pública (Mollejo, 2018). Així, el que es considera el primer mem és un dibuix que compara com creiem que eixim en les fotos amb flaix i com eixim realment (Fig. 1). A pesar d’aquesta investigació, no tots pensen el mateix. En efecte, hi ha altres estudis que afirmen que el primer mem va sorgir el 2003, amb la imatge d’un gat (Fig. 2). S’afirma que és aquest, ja que, a partir del moment de la seua aparició, Internet es va omplir de fotografies de gats en situacions gracioses i, fins i tot, humanes (Staff, 2021).

A partir de l’expansió de l’ús dels mems, els usuaris d’Internet comencen a crear-ne de nous des de diferents àmbits, també des de l’àmbit del món clàssic. Aquests mems innovadors han servit per a conservar la cultura grecoromana i, sobretot, per a estendre-la. La majoria dels receptor d’aquests mems són adolescents joves, així que els mems són de gran utilitat per a les noves generacions, perquè els més menuts s’interessen pels fenòmens passats d’una manera més divertida i dinàmica. Així és com el mem connecta amb el públic i la xarxa n’és plena (Fig. 3).

A més a més, s’ha fet tan popular aquest món i destaca tant entre l’alumnat de les llengües clàssiques, que existeixen nombrosos comptes en diverses xarxes socials d’Internet dedicats exclusivament als mems de temàtica clàssica, com és el cas de les diferents pàgines a cura de Fernando Plans (Memes clásicos de Grecia y Roma; Pinterest) o de l’anomenada @memeologiaclasica a Instagram o @memeologia_clsc a Twitter, creada per una estudiant de Filologia Clàssica que ajuda a mantindre viva la cultura clàssica. Podem vore alguns exemples de contingut de Memeologia tot seguit.

En aquest mem, podem comprovar que l’autora utilitza un fet quotidià per a explicar una metàfora relacionada amb Penèlope, un personatge mitològic grec, dona de l’heroi Ulisses. Simbolitza, en l’àmbit psicològic, que l’espera es transforma en una constant existencial en la vida de les persones, una perillosa zona de confort de la qual no volem eixir.

Tenim un altre exemple on es reflecteix l’amor i l’estima de l’autora per les llengües clàssiques, transmetent un missatge d’apreciació cap als seus seguidors i aprofitant per incloure una anècdota sobre el famós Dante, un poeta i escriptor italià clàssic, conegut per escriure la Divina comèdia.

Com a últim exemple d’aquest compte, trobem aquest mem que expressa la necessitat de mems clàssics (sobretot per al aprenentatge dels estudiants de Llatí i Grec), ja que es pot aprendre amb aquests, i també transmetre els coneixements a altres persones.

En conclusió, hem comprovat que, efectivament, el món clàssic continua present a l’actualitat, no solament en el món de les persones adultes, sinó també entre la joventut, aprenent i creadora de continguts. Hem demostrat que el moviment dels mems és una gran oportunitat per augmentar la importància de l’ensenyament del Llatí i del Grec i, sobretot, per a augmentar la motivació dels adolescents a investigar, seguir aprenent i expandir les meravelles del món grecoromà, bressol i origen de la nostra tradició europea occidental.

Bibliografia (citada i addicional)

González Carmona, Fany, (2017) “Uso de memes como mediadores de las vivencias de estudiantes universitarios”, XIV Congreso Nacional de Investigación Educativa, San Luis Potosí, 1-11.

Ibañez, Florencia (2019),»Memes 2.0, una nueva forma de comunicación«. Sociales y Virtuales, 6(6).

Mollejo, Verónica (2018), “¿Cuál es el primer meme de la historia?”, Crónica global, 2/5/2018 [Consulta: 20/10/2021].

Muñoz Villar, Camila (2014), El meme como evolución de los medios de expresión social, Santiago de Chile, tesis doctoral inèdita.

Pérez Salazar, Gabriel; Aguilar Edwards, Andrea y Guillermo Archilla, María Ernestina (2014), “El meme en internet. Usos sociales, reinterpretación y significados, a partir de Harlem Shake”, Argumentos, 75, 79-100.

Ribeiro, Ana M. (2020), “Mándame memes: la memética y la cultura como discurso”, elemental, (20/1/2020) [Consulta: 20/10/2021].

Ruiz Martínez, J. M. (2018), “Una aproximación retórica a los memes de Internet”, Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica, núm. 27, p. 995-1021.

Staff, Indigo (2021) “¿Lo recuerdas? Este fue el primer meme de la historia de Internet”, Reporte Indigo, 12/08/2021 [Consulta: 20/10/2021].

Per citar aquesta entrada: García Álvarez, Laura, «La influència del món clàssic en els mems», TriRec, https:// trirec.blogs.uv.es/mems, 17/11/2021 [Data de consulta].

Buscar este blog

LAURA GARCÍA ÁLVAREZ | BLOG DE L'ESTUDIANT