LA TRADUCCIÓ DE "ELS SIMPSON"

La traducció de "Els Simpson"

 

Literatura i Estudis Culturals

Laura García Á lvarez

Curs: 1r Traducció i Mediació Lingüística, 2021-2022 (UV)

Els Simpson és el fenomen comunicatiu i social que, creat per Matt Groening, ha impactat de manera decisiva en diverses cultures pertot arreu. Tot i que l’hem vist a la televisió, potser no hem parat esment a pensar tot el que hi ha darrere d’aquest programa: el seu origen, les seues modificacions, la seua traducció, les referències interculturals, etc.

D’antuvi, veiem que, per a la traductora audiovisual de Els Simpson, traduir i adaptar és aprendre, enriquir-se, col·leccionar estructures lingüístiques i crear glossaris. És molt més que traslladar un missatge des d’una llengua origen a una llengua meta. Què ocorre, doncs, amb l’humor, les frases fetes o les referències culturals

Els Simpson és una sèrie que representa la cultura estatunidenca: la societat, el poble, els costums, les expressions, els mems, les arrels... A poc a poc es va popularitzar i, com a conseqüència, es va haver de traduir a altres llengües, modificant i adaptant així els guions a la cultura i la identitat de cada país, amb l’objectiu de donar-hi coherència al programa. La protagonista de la traducció a l’espanyol és Maria Jose Aguirre de Carcer, professional que compta amb les característiques d’un bon traductor: saber anar més enllà de la llengua a la qual es tradueix i conéixer la cultura meta, és clar, però també la seua pròpia cultura. A més, un traductor ha de comptar amb un ampli bagatge lèxic i, sobretot, ha de saber jugar amb la creativitat. Aguirre ens hi mostra el seu mèrit. Traduir una sèrie com aquesta no és fàcil i no és tasca accessible a qualsevol professional. A més a més, és una sèrie en la qual predomina l’humor. És fàcil traduir humor?

Aquestes reflexions les podem comparar amb el que hem estudiat. Primerament, podem pensar en l’anàlisi dels Estudis Culturals i el paper tan important que juga la traductora, ja que expressa el contingut d’un programa segons la seua cosmovisió i interpretació de la cultura popular i segons els interessos de les institucions, el capitalisme, el polisistema i la cultura dominant que han influït en la nostra manera de veure el món (segons Louis Althusser, filòsof marxista, la manera en què la societat organitza els mitjans de la seua producció econòmica té un efecte determinant en els tipus de cultura de la societat). A més, la indústria cultural forma part també de la popularitat de la sèrie, condicionant així el consum massiu dels productes (en aquest cas dels programes de televisió), tenint també en compte la política cultural. Tot açò ho engloba el pensament de Stuart Hall, teòric cultural i sociòleg, que parla d’una dialèctica de la lluita cultural i les qüestions d’hegemonia: cultura com a camp de batalla. El que vol expressar amb aquesta teoria ens proporciona un punt de vista diferent i ens permet reanalitzar el circuit de la cultura, el qual ens mostra els diferents elements que hi participen (qui, què i com es representa la nostra societat i les fases de producció que influeixen en el procés fins arribar al consum).

A més a més, podem ampliar els aspectes de codificació i descodificació creats per Hall amb el pensament de David Morley, el qual ens explica que aquests termes depenen de les múltiples interpretacions que un televisor pot donar-li a un missatge: les lectures i la descodificació polisèmica de missatges.

Amb aquestes teories, podríem analitzar la sèrie de Els Simpson:

-Representació: el producte es crea amb una recopilació de signes i símbols de la cultura en forma de sèrie. Representa diferents classes i grups socials, com ara la joventut i el seu llenguatge.

-Regulació: es segueixen una sèrie de normes que regulen el missatge, considerant les limitacions de la normativa legal i els problemes socials.

-Consum: els espectadors reben i descodifiquen el missatge, donant-li noves interpretacions segons les seues pròpies experiències. En aquest punt entraria en joc l’audiència a la qual va dirigida el producte. Aquesta sèrie seria comprensible i dedicada a tot tipus d’espectador; és un punt que cal destacar, ja que té la capacitat d’arribar a ser consumit per tota la població, independentment de l’edat. Al mateix temps poden identificar-se amb ella adults i xiquets, ja que compta amb una mica d’absurditat i infantesa però també té cabuda en el món acadèmic, posseeix tant referències culturals adultes com referències infantils.

-Producció: els mecanismes que influeixen l’audiència del producte cultural (codificació cultural determinada per la cultura dominant). En aquest cas, faria referència als canals pels quals s’emet la sèrie. A Espanya serien els següents: Canal+ (1990), TVE 1 (1991), TVE 2 (1991-1994), Antena 3 (1994-), FOX (1990-) i Antena. En el seu país d’origen (els EUA) s’emet en FOX.

-Identitat i Valors: s’associen al significat que identifiquem que ajuda a configurar una pertinença a un grup social o cultura. Els valors i la identitat interferirien en la societat, ja que la gent tendeix a imitar.

Segons Hall, la majoria de la societat du a terme lectures negociades, és a dir, no s’inclina per un extrem o un altre i no es deixen portar pel que els donen a entendre les classes dominants. Aquest punt de vista s’explica en la tesi doctoral de María Eugenia Pérez Lozano: Interpretación de un episodio de “Los Simpson” en seis grupos de regiomontanos. Un estudio de recepción (Instituto tecnológico y de estudiós superiores de Monterrey, 1997). Pérez Lozano corrobora les diferents interpretacions de la cultura i dels productes creats per la cultura dominant i les seues problemàtiques, estudiant,recopilant i analitzant el procés de recepció d’un episodi concret de Els Simpson a través de diferents grups socials de gent, dividits segons la classe social, el sexe i l’edat.

Per tant, després d’haver analitzat el procés del circuit cultural de la sèrie de Els Simpson, podem afirmar que veiem la cultura com els significats i pràctiques socials compartides per una col·lectivitat, que és el gran paper al qual juga la traductora de la sèrie, descodificant missatges emesos per la societat i interpretant-los segons la seua perspectiva del món i actuant de manera activa de cara als missatges que se li ofereixen. Les famílies que integren i protagonitzen la sèrie usen un bagatge cultural i històric i la societat, com a consumidora, realitza diferents lectures polisèmiques del model codificació-descodificació de Hall (lectura preferent, negociada i oposicional). Aleshores, aquest programa televisiu pot motivar els canvis de conducta de la societat com a marc de referència. Per tant, també podríem concloure dient que aquesta sèrie realment forma part de la nostra cultura, ja que posseeix la identitat de la societat, del seu llenguatge natural actualitzat amb el temps, modernitzat segons l’època i ha influït en les conductes de la nostra societat.