OBRIM LA CAIXA DELS TRONS: EL MITE DE PANDORA

 

OBRIM LA CAIXA DELS TRONS: EL MITE DE PANDORA

 

Traducció i recepció de la cultura clàssica

Laura García Álvarez

 

 

FITXA DESCRIPTIVA (RESUM)  1. Identificació de l’objecte d’estudi: utilització de mites i històries de la cultura clàssica per a crear cançons, de manera atractiva i efectiva. 2. Identificació del motiu o motius grecoromans que trobem en l’objecte d’estudi: mites, històries, noms, símbols, entre altres, del passat grecoromà. 3. Reflexió sobre el punt de vista específic de l’autor/a (intenció política, religiosa, etc.): crear curiositat i expectació en el receptor per tal que la cançó creada aconseguisca el seu objectiu.

 

 

 

 

 

 

OBRIM LA CAIXA DELS TRONS: EL MITE DE PANDORA

 

Il·lustració 1 (Apareix Pandora obrint el recipient entregat per Zeus)

 

QUÈ ÉS UN MITE?

La paraula mite pot tindre diversos significats, bé referits a una narració o una història, o bé, relacionats amb una persona (amb qualitats que no té, considerat com a model). De fet, el mot prové del grec μῦθος a través del llatí mythus, que significaven ‘faula’.

Segons Fabián Coelho (2021), un mite és una narració meravellosa protagonitzada por déus, herois o personatges fantàstics que explica o dona sentit a determinats fets o fenòmens. D’aquesta manera, els mites ens serveixen per a entendre fets inexplicables de la vida: la funció és donar-nos unes referències per a comprendre el món. Per aquesta raó, canvien amb el temps, ja que la societat, a poc a poc, evoluciona.

Podem dir que la base del pensament modern, de la Filosofia en concret, té els orígens en la Grècia antiga, on es va passar del mite al logos, és a dir, es va racionalitzar l’explicació del món i es va abandonar els mites que feien referència, per exemple, a l’explicació dels fets de la naturalesa.

 

SOBRE EL MITE...

D’entre tots els mites, un dels més coneguts és el de Pandora, transmés primerament pel poeta Hesíode en la Teogonia (vv. 571-602), obra poètica que relata l’origen del cosmos y dels deus mitològics (Fernández Moll, 2020: 37). Pandora va ser la primera dona que coneixen els homes, fabricada per Hefest, per ordre de Zeus. En la seua construcció van participar tots els déus: Hermes li va ensenyar a enganyar, a practicar l’oratòria i la retòrica amb objectius infidels i deslleials. La deessa Atenea li va donar perles, or i altres adornaments. Hermes li va donar el nom de Pandora. D’una altra banda, Zeus li va entregar a Pandora un recipient, el qual contenia grans mals per a la humanitat. El caos es va iniciar quan Pandora, per curiositat, el va obrir, deixant escapar tots els mals. Seguidament, va intentar tancar la caixa abans que tot eixira i, finalment, l’única cosa que va quedar en el recipient va ser l’esperança (Diccionario de mitologia griega y romana). 

Aquest mite ens explica com els humans es van convertir en mortals i com tots els mals van ser instal·lats en el món: les malalties, la mort, la fam, la desesperació, etc. (significados.com).

 

Il·lustració 2 (Imatge que representa les conseqüències que Pandora obrira el recipient)

 

EL MITE DE PANDORA EN EL MÓN DE LA MÚSICA

El mite de Padora (Il·lustració 1 i 2) és molt utilitzat en el món de la música. Els cantants fan referència a aquest en les seues composicions per a expressar els seus sentiments i emocions mitjançant una metàfora. Per exemple: Pandora de Luis Ramiro, en la música rap La caja de Pandora de Rapsusklei i Pandora de Beret. En el present treball ens centrarem en la cançó, titulada Pandora, més popular; la creada per Beret.

 

BERET, L’AUTOR DE LA CANÇÓ “PANDORA”

Francisco Javier Álvarez Beret és un jove cantant espanyol (Sevilla, 1996) que està triomfant en el món de la música des de fa uns anys. En l’inici de la seua carrera musical, va revolucionar les xarxes socials amb cançons auto editades i raps improvisats, aconseguint centenars de milions de visites i de subscriptors en el seu canal de Youtube. En 2015 va traure el seu primer àlbum anomenat Ápices i, des d’aquell moment, ha arribat a fer col·laboracions amb els cantants actuals més famosos, com ara Aitana Ocaña, Pablo Alborán, Lola Índigo i el grup musical de Morat (CMTV.com).

Encara que Beret no explica els seus sentiments i les seues perspectives de la cançó de Pandora, podem obviar al que es refereix concretament en la cançó. Així i tot, cadascú pot tindre una perspectiva i li pot trobar una moralitat diferent. Personalment, aquesta cançó em transmet unes ganes d’obrir la caixa de Pandora, la qual cosa per a mi significa veure les meues limitacions i seguir avant, superant la meua por, vencent i acceptant les meues barreres mentals. D’aquesta forma, podré viure per a demostrar-me a mi mateixa (no a la gent) que tinc un valor, que puc arribar lluny, sense necessitat que la meua felicitat depenga dels altres. Com diu l’artista a l’inici de la cançó:

 

No viviré para demostrar, sino demostraré que vivo.

Y me da igual estar solo o rodeado.

La verdad, que nunca amé más la jaula

Que la paz, que la magia de las alas que he tenido.

 

Beret té una capacitat per a relacionar diferents conceptes i fer referències d’anècdotes, d’històries o de mitologia en les seues cançons. Tal com afirma Alicia Alonso (2019): “Beret es especialista en jugar con las palabras. Es su don”. Aquesta és una de les qualitats que més m’agrada d’ell, una de les raons per les quals sempre ha sigut el meu cantant preferit: l’he vist evolucionar, créixer, amb el pas del temps, i he assistit a tres dels seus concerts. En aquests tres, situats en diferents anys (2019, 2020 i 2021), ha cantat la cançó de Pandora, sempre destacant-la i dedicant-li unes paraules per l’estima que li té. El moment que sona aquesta cançó és un moment d’emoció. Ací podem analitzar una part de la cançó (letras.com):

 

He abierto Pandora y no sé,

un fuego oscuro quizá

pretende ahora iluminar

 

pequeños trazos de fe

puedo notar en mi piel

como me empiezo a elevar

 

y no encuentro manera

razón o sentido

que me haga quedar

quiero encontrar un porqué, una batalla en mi ser

algo tendrá que ganar

 

por que si no no existirá piedad

el cielo de dentro no alcanzara paz

hay dudas que matan respuestas que más

cuerdas que te atan dejando escapar

la furia y la fuerza que carga tu mal

pasillos con luz que te quieren cegar

desprendes pureza digna de apagar

Pandora se debe cerrar.

 

Des del meu punt de vista i tenint en compte les lletres de totes les altres cançons que expressen els sentiments de Beret, pense que Beret vol mostrar a la societat el malestar que sent amb ell mateix. Té por de destapar-se. D’aquesta manera, pot ajudar a altres persones que es senten de igual forma: a l’identificar-se, es poden sentir menys soles. Per a aconseguir el seu propòsit, realitza una metàfora referint-se a que ha obert la caixa de Pandora i ha deixat eixir tots els mals que el pertorben. Com a conseqüència, no sap com tirar el temps arrere i tornar els mals dins la caixa, ja que pareix un acte irreversible, el qual no es perdonarà mai. Podem interpretar que l’autor està passant una depressió, ja que no sap com eixir d’aquest malestar i tampoc troba raons per a voler eixir. Al final de la cançó, tanca el tema de Pandora, al·ludint a la seua necessitat que “la caixa” es tanque, per a així poder deixar arrere tots els sentiments dolents i poder avançar. 

D’una altra banda, podem interpretar una altra qüestió totalment diferent: la cançó té una semblança amb la pel·lícula d’Avatar (Tráileres elmundo.es), ja que el lloc on viuen els protagonistes també es diu “Pandora” y el protagonista Jake Sully volia més eixe món que la seua pròpia vida (com diu la cançó). Sembla que és una coincidència, però resulta interessant que el tema estiga relacionat amb la famosa pel·lícula d’Avatar.

D’altra banda, tenim diverses maneres de entendre aquestes referències a Pandora en les cançons. Fernández Moll (2020) ofereix aquesta perspectiva:

“La pervivencia de Pandora en las letras de los cantautores es utilizada como símbolo de protesta social para reivindicar que la primera mujer pagana no era la culpable de todos los males que acechan a la humanidad, sino que somos nosotros mismos quienes engendramos la maldad.”

Segons això, cal destacar la importancia d’entendre el mite sense necessitat de culpar “a la primera dona pagana” pels mals de la humanitat. Explica que cadascú de nosaltres som els responsables de les desgràcies humanes: som nosaltres els qui creem el mal.

 

En conclusió, hem comprovat que el món clàssic seguix viu a l’actualitat, concretament amb la utilització dels mites de la nostra cultura per part d’artistes famosos. Aquest fet ajuda que la cultura clàssica s’expandisca i, sobretot, al fet que els més joves, adolescents, tinguen l’oportunitat de conéixer-la mitjançant la música. D’aquesta manera, es crea la curiositat per aprendre, informar-se i seguir estudiant la base de la nostra cultura.

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

Alonso, Alicia (2019), “Las canciones de Beret a examen”. Accessible en https://www.cadenadial.com/2019/las-canciones-de-beret-a-examen-151245.html [Consulta: 14/11/2021]

Canto, José Ramón del (2009). “El mito de Pandora en la poesía y en la filosofía de Miguel de Unamuno”. Cuadernos Cátedra Miguel de Unamuno, 47 (2): 13- 29. [en línea]. <https://revistas.usal.es/index.php/0210-749X/article/view/8437/8552> [consultado: 14/11/2021].

"Caja de Pandora". En: Significados.com. Accessible en https://www.significados.com/caja-de-pandora/ [Consulta: 16/11/2021]

CMTV. Biografía de Beret. https://www.cmtv.com.ar/biografia/show.php?bnid=2580&banda=Beret [Consulta: 16/11/2021]

Coelho, Fabián (2021), "Mito". En: Significados.com. Accessible en https://www.significados.com/mito/  [Consultat: 15/11/2021].

Diccionari Normatiu Valencià, AVL, 2016. Edició en línia: https://www.avl.gva.es/lexicval/

Diccionario de mitologia griega y romana. Disponible en http://www.delingualatina.info/dlll/ESQUEMAS/pdf/diccionario_clasico.pdf [Consulta: 15/11/2021].

Fernández Moll, Marta (2020), Las figuras mitológicas de Penélope, Casandra y Pandora en los cantautores españoles, TFG inédito, Palma, UIB. Accesible en. https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/155280/Fernandez_Moll_Marta.pdf?sequence=1&isAllowed=y[Consultada: 14/11/2021]

Letra completa de la canción https://www.letras.com/beret/pandora/

Sinopsis de Avatar, en El Mundo https://www.elmundo.es/elmundo/trailers/fichas/2010/01/2845_avatar.html

“Tráileres. Avatar”. Sinopsis de Avatar, en El Mundo https://www.elmundo.es/elmundo/trailers/fichas/2010/01/2845_avatar.html [Consulta: 17/11/2021]

 

 

WEBGRAFIA ADDICIONAL

 

http://traduciendoelrap.blogspot.com/2018/01/beret-pandora.html

https://www.cadenadial.com/2019/las-canciones-de-beret-a-examen-151245.html

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/155280/Fernandez_Moll_Marta.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Pierre, Grimal, Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Publicado en francés por Presses Universitaires de France, Paris, 1951 (6.a edición, 1979) 

SBAI BELMAR, Khalid, “La reelaboración del mito de Pandora en literatura y cine”. Accessible en http://www.tramayfondo.com/actividades/vii-congreso/las_diosas/downloads/sbai-khalid.pdf [Consulta: 13711/2021]

 

Altres cançons relacionades amb el mite de Pandora:

https://arteymitologia.wordpress.com/2012/09/30/la-caja-de-pandora-en-la-musica-y-en-el-cine/  

https://entreclasicosymodernos.blogspot.com/2010/12/la-caja-de-pandora-cancion.html