EL LLENGUATGE INCLUSIU EXCLOU?

Una mena de RESSENYA i, alhora, REFLEXIÓ sobre el llibre “SOM DONES, SOM LINGÜISTES, SOM MOLTES I DIEM PROU”

EDITORA: M. CARME JUNYENT

 

 

D’antuvi, després d’haver llegit i analitzat el llibre, podem afirmar que la llengua és el reflex de la idiosincràsia i cultura d’una societat i és una ferramenta poderosa per a reduir l’escletxa de gènere. Tanmateix, hem aprés que no podem modificar les estructures gramaticals a tort i a dret per a canviar la realitat, el masclisme universal.

 

El que entenem amb aquest fragment és que lluitar contra els estereotips de gènere és molt més que l’anomenat “llenguatge no sexista”. Precisament, en el llibre, trobem diversos exemples que expliquen que aquest llenguatge inclusiu el que fa és excloure. La idea principal per a entendre aquest assumpte envitricollat és el fet que el gènere no marcat és el masculí i, a més, el gènere gramatical no té res a veure amb el sexe i el gènere d’identitat. Ona Domènech Bagaria, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora, ens explica que evitar el masculí genèric és incongruent i que, després de la seua estada al Quebec, pot constatar que els francesos quebequesos tenen molt clar aquestes diferències i respecten l’estructura de la llengua.

 

Arran d’això, trobem al llibre els problemes als quals ens du aquest llenguatge inclusiu, especialment el desdoblament, ja que és la idea més repetida, que com bé diu la sociolingüista, traductora i correctora Anna Tudela Isanta “entorpeixen els discurs”. Un clar exemple podria ser la distracció que provoquen, idea que va explicar M. Carme Junyent Figueras, editora d’aquest llibre, a la xarrada feta a la Universitat de València el dimarts 2 de març de 2023. Aquesta va posar l’exemple de discurs d’un polític que utilitza el llenguatge inclusiu, el qual distrau als oients i provoca que es focalitzen en el “com” (ho ha dit) i no en el que ha dit.

 

D’una altra banda, la professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Mireia Farrús Cabeceran explica que, per exemple, el canvi de “els alumnes” per “l’alumnat” provoca distanciament. També cal parar esment a les errades que causa, com ara el canvi de gènere d’algunes paraules, el canvi de substantiu però no el determinant o la mescla. Tot açò, té com a conseqüència un text farragós, argument que explica Raquel Casesnoves Ferrer, professora de la Universitat de València del departament de Filologia Catalana.

 

Així doncs, cal fer referència al fragment del llibre de la professora Rosa Estopà Bagot, la qual ens explica que tot depén del context (varietat diafàsica). Aprenem que els xiquets més menuts (de 0 a 3 anys) encara no tenen consciència lingüística i, per tant, amb ells, s’hauran d’utilitzar desdoblaments. Malgrat això, no és convenient  utilitzar-los en una tesi, ja que crea una manca de fluïdesa.

 

Quant al que es reivindica en el llibre sobre les al·lusions a les dones, queda clar que, com diu l’autora del fragment del capítol “Els maldecaps dels desdoblaments”, “escriure de forma inclusiva” és fer referències a les dones igual que faríem referències als homes. Per exemple, es parla de citar a l’home incloent el seu nom i els seus cognoms però citar a la dona incloent únicament el seu nom. A més, es parla de la utilització d’adjectius diferents depenent del sexe. Si és sexe femení, s’utilitzen adjectius despectius. I, dissortadament, açò és el que reprodueix estereotips de gènere, i no el masculí genèric.

 

En última instància, cal dir que la base per a lluitar contra la societat patriarcal és la informació. Aquest llibre ens ha permés tindre una visió més crítica i una mirada polièdrica, com diu la doctora en Educació-Didàctica de la Llengua per la Universitat Autònoma de Barcelona Marina Casadellà. És per açò que hem de col·laborar per a deixar de maquillar la realitat i començar a actuar. 

Després d'haver reflexionat sobre aquesta idea i conclòs que la base d'una opinió crítica pel que fa al llenguatge inclusiu és la informació, m'agradaria ressaltar que aquest llibre és sols l'inici del meu aprenentatge sobre aquest tema. Per tant, m'agradaria que si teniu més opinions (crítiques, amb arguments i lògiques) sobre el tema les compartireu a la secció de comentaris.