TRADUCCIÓ IT ENDS WITH US I COMENTARI CRÍTIC

  

TRADUCCIÓ 

IT ENDS WITH US

I COMENTARI CRÍTIC

 ÍNDEX

1- COMENTARI CRÍTIC

1.1- DESPCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DOCUMENTACIÓ I TRADUCCIÓ

1.2- DOCUMENTACIÓ CONCEPTUAL

1.2.1- SOBRE L’AUTORA

INTRODUCCIÓ

TRAJECTÒRIA DE L’AUTORA

CONTEXT DE L’AUTORA

ESTIL DE L’AUTORA

1.2.2- SOBRE L’OBRA

INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE

CRÍTICA LITERÀRIA

1.2.3- SOBRE LA LLENGUA

GLOSSARI

2- REFLEXIÓ I CONCLUSIÓ FINAL

3- BIBLIOGRAFIA

4- TRADUCCIÓ

 

 

 

 1- COMENTARI CRÍTIC

1.1 DESPCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DOCUMENTACIÓ I TRADUCCIÓ

 

D’antuvi, em sembla necessari aclarir que l’elecció del text es va basar per passió al llibre It Ends With Us. Traduir un tros d’aquest ja era un propòsit que tenia a la meua llista de «Coses a fer en la vida» (o a la meua «To do list») abans que vaig veure aquest treball. Per tant, aquesta recerca, traducció i anàlisi, a part d’haver-me encisat, també m’ha ensenyat molt. Com que soc estudiant de Traducció i Mediació Interlingüística amb Llengua B francés i llengua C anglés, encara no havia començat a traduir textos com aquests en la llengua anglesa. Això m’ha apassionat encara més, ja que era una novetat i, per tant, un repte per a mi. Per tot açò, m’agradaria fer una xicoteta síntesi d’aquest procés de traducció, encara que, com veureu, ja he fet moltes notes explicatives al text en qüestió.

En primer lloc, cal tenir en compte que el text que hem traduït és un capítol d’una novel·la. És per això que moltes vegades no haurem optat per una traducció literal, sinó que haurem canviat tota l’estructura de l’oració per a poder plasmar en la llengua meta el que es diu en la llengua origen. Alguns dels problemes i dificultats han sorgit, precisament, per aquesta raó. Ens hem trobat amb estructures pròpies de l’anglés, inexistència d’equivalència directa en català (com ara a l’expressió FTW), coloquial·lismes, expressions o abreviatures utilitzades al llenguatge comú (Morning, en compte de good morning) , phrasal verbs (set down) vocabulari vulgar (shit), frases molt curtes seguides de molta puntuació en compte de connectors, redundàncies, vocabulari referit a una activitat típica dels Estats Units que no existeix en català (yard sale), entre altres.

Per a reflectir millor un exemple concret de dificultat de traducció podem analitzar la següent oració: 

 

I feel safer here than anywhere else I could possibly go. And Atlas has an alarm system, so there's that.

 

Aquesta oració l’hem traduïda així:

Em senc més segura ací que en qualsevol altre lloc. A més, Atlas té alarma, millor que millor.

 

Com podem veure, no hem optat per traduir paraula per paraula, sinó que hem adaptat el text inicial al que diríem en una situació similar en la llengua catalana.

D’una altra banda, també m’agradaria destacar la traducció que hem realitzat per a un fragment concret. L’original és el següent:

 

I know you don't know anything about my current life or my husband, Ryle. But there's this thing we do where one of us says «naked truth,» and then we're forced to be brutally honest and say what we're really thinking.

So ... naked truth.

 

La nostra versió traduïda: 

 

Sé que no saps res sobre la meua vida o el meu marit, Ryle, però hi ha una cosa que nosaltres fem en la que algú dels dos diu «veritat realista» i, a continuació, estem obligats a respondre amb la veritat pura i dura, a dir el que pensem realment, sense embuts.

Aleshores... veritat realista.

 

En aquest fragment tampoc hem optat per una traducció literal, sinó que a poc a poc hem sabut analitzar la situació, buscar els recursos necessaris per a informar-nos i adaptar les oracions a la llengua meta tenint en compte el context i l’entonació de la persona que parla. D’una banda, hem fet una mena d’ampliació, afegint dues expressions que tenim en la nostra llengua que equivaldrien al text origen. D’altra banda, ens ha suposat un problema de traducció la frase naked truth perquè és un aspecte molt important a aquesta novel·la i hem de saber com transmetre el que vol dir l’autora. És per això que hem buscat una equivalència que podríem fàcilment dir en eixe tipus de situacions.

D’una altra banda, també m’agradaria parar esment a una expressió apareguda al text:

 

For better, for worse, right?

 

Com que aquesta em va cridar l’atenció, vaig estar uns dies investigant i buscant informació per a traduir-la el més correcte possible. El primer que vaig pensar, que era l’opció més ràpida i fàcil, va ser «Per a les coses bones i per a les coses roïnes». Tanmateix, no m’acabava de convéncer perquè, a banda que era bàsica i repetitiva, era poc comú. Jo buscava una opció més poètica i literària. Aleshores, ho vaig comentar amb un professional de la llengua catalana, escriptor i professor a la Universitat de València, Ivan Carbonell Iglesias, que em va donar l’opció de «Per a la sort i per a la dissort». Finalment, vaig optar per aquesta última opció, a pesar que les altres també foren correctes. Aquest fet ens mostra que, moltes vegades, el traductor és el que realitza les decisions més importants de cara a la traducció i, amb açò, també aprenem que sovint no podem elegir la primera traducció que trobem, de igual manera que no podem marcar com a referència un traductor automàtic, sinó que ens hem de posar en la pell del lector i, alhora, hem de ser-li lleials a l’escriptor del text original.

Encara que molts dels termes estan analitzats, subratllats i explicats al mateix document de la traducció, en aquest comentari faré una anàlisi exhaustiva de dos dels conceptes concrets apareguts al text en qüestió, amb l’objectiu d’explicar el procés complet de traducció. (Les dues paraules elegides estan en negreta i subratllades en roig) 

De bestreta, ens trobem amb el terme haphazardly. El primer que fem és buscar la seua definició a un diccionari. En aquest cas utilitzem el diccionari Collins:

 

ADVERB

in a haphazard manner; at random

 

Una vegada hem entès el seu significat, que seria algo així com «aleatòriament» o «a l’atzar» en català, optem a buscar l’equivalent. Accedim a Reverso i veiem que, efectivament, la paraula té la traducció literal de «a l’atzar» o «sense ordre». Seguidament, utilitzem la font terminològica de Termcat per assegurar-nos que la nostra traducció és correcta:

 

a l'atzar loc. adv. Sense propòsit ni direcció precisa.

 

També la busquem al Softcatala, que ens dona una gran multitud d’opcions per a explicar-nos l’adverbi:

a l’atzar

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable

2. adv a cara o creu, a la sort, aleatòriament, a palletes, a parells o senars, a sorts, per sorteig, sortejant

 

Seguidament, busquem un corpus on podem trobar aquesta paraula i podem veure que el context és l’adequat. Trobem un poemari de María Mercè Marçal anomenat «Cau de llunes» on apareix aquesta locució (https://www.ub.edu/lletradedona/cau-de-llunes_marcal-maria-merce ). Ací és on comprovem que l’estem utilitzant d’una forma correcta. 

Hem escollit aquesta paraula a propòsit, ja que ens generava problemes en la traducció. L’hem escollida per a comprovar que, moltes vegades haurem de realitzar un procés detallat per a arribar a la nostra traducció desitjada i, finalment, la solució serà oposada al que havíem pensat en un principi. És el que ens passa amb aquesta paraula. Després d’haver-la analitzat i buscat la seua equivalència, veiem que seria redundant traduir-la d’una forma literal al nostre text. Així que optem per canviar l’oració. Com que tenim «la manta està tirada», si hi afegim «a l’atzar», ja em dit que seria redundant. Açò provocaria, a més, una sensació de distanciament cap al lector, ja que hi hauria una clara marca que el que està llegint no ha sigut escrit en la seua llengua pròpia, sinó que és una traducció.

En segon lloc, tenim el terme yard sale. D’antuvi, el primer que fem és buscar-lo a un diccionari en la llengua origen. Utilizem, en aquest cas, el diccionari de Cambridge. Veiem que ens redirigeix a garage sale, aleshores accedim a aquesta. La definició és la següent:

 

an occasion when people sell things, often in their garage or outside their house, that they no longer want

 

Quan ja entenem el que vol dir, procedim a buscar la seua equivalència. El mateix diccionari ens dona també una possible equivalència en espanyol «venta de garaje». Tanmateix, reconeixem, com a parlants nadius de la llengua catalana, que aquesta locució no s’utilitza en el llenguatge comú. És per això que procedim a buscar la seua equivalència a Reverso Context i a Linguee. Ací veiem que tenim dues opcions: «venta de garaje» o «mercadillo». Procedim a buscar «venda de garatge» a diferents fonts: Portal terminològic del DNV, Optimot, Termcat... però no la trobem, per tant, l’eliminem de possibles traduccions. 

També trobem una paraula a Optimot que és «encants». 

 

encants

 

Àrea temàtica

Economia > Comerç

 

ca - encants n m pl

es - baratillo n m

fr - marché aux puces n m

en - flea market n

 

Definició

Mercat on es venen objectes vells o de segona mà.

 

Tanmateix, no la utilitzem ja que no és desconeguda per a la població sense coneixements específics. Seria una dificultat per al lector i no li facilitaria la lectura fluïda del text. De fet, la busquem a més fonts d’informació, com el Softcatala, i no ens apareix.

Seguidament, busquem al Softcatala «mercat de segona mà» i ens apareixen, per fi, diverses opcions:

 

mercat de segona mà

1. n encants, mercat d’ocasió, mercat de vell, mercat venturer

 

Després de fer una recerca exhaustiva de corpus i de comprovar quina de les opcions és la més utilitzada i la que facilitaria la lectura al lector, optem per utilitzar «mercat d’objectes de segona mà», que, en aquest context, seria l’equivalència de la frase del text origen, encara que ens adonem que el problema de traducció que hem tingut amb aquesta paraula és més un «shock cultural», ja que una activitat que és molt comuna als Estats Units (la venda al públic de productes propis de «garatge») no és tradicional del nostre país. Així i tot, hem sabut resoldre el problema, ja que, encara que la activitat no és exactament la mateixa, és una activitat que equival al nostre país, la venda d’objectes de segona mà.

Algunes de les fonts on hem trobat aquesta locució en un context són les següents: 

 

Els mercats de segona mà són una oportunitat excel·lent per desfer-se d’objectes que ja no s’utilitzen i, al mateix temps, permetre que altres persones adquireixin a bon preu productes que encara estan en bon estat. (https://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/prevencio/setmana_europea_prevencio_de_residus/cataleg_accions_prevencio/18920_ficha_55.pdf)

Primer Mercat d’articles de segona mà amb participació ciutadana a la Deixalleria de Viladecans (https://solidanca.cat/primer-mercat-darticles-de-segona-ma-amb-participacio-ciutadana-a-la-deixalleria-de-viladecans/ )

Llibres, discs de vinil, roba, elements decoratius... tot s'hi val en els mercats de segona mà. (https://www.naturaki.com/ca/mercats-girona/ )

Participarem amb dues parades al Mercat de les Puces de venda d’objectes de segona mà (https://www.afakostka.org/mercat-objectes-segona-ma-4t-eso/ )

 

Aquesta explicació ens redirigeix a la cerca de documentació per a la realització de la traducció. Encara que hi ha algunes fonts concretes ja especificades a la pròpia traducció i al glossari (diccionaris, pàgines web, corpus...), podem concretar les que més ens han sigut de gran ajuda. Com que traduïm a la llengua catalana, hem utilitzat les fonts de referència oficials i útils: Optimot, Termcat, Enciclopèdia de la llengua catalana, el Diccionari Català, Valencià, Balear (DCVB), el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) i el portal esadir.cat.

 

 

 

1.2- DOCUMENTACIÓ CONCEPTUAL

 

1.2.1 SOBRE L’AUTORA

 

INTRODUCCIÓ

L’obra literària It Ends With Us de l’escriptora anglesa Colleen Hoover em crida l’atenció perquè és una obra que incita a la reflexió. És una obra molt famosa entre adolescents, sobretot, i té una segona part, que es titula It Starts With Us. 

Estic interessada per la novel·la, concretament, ja que llegir és una de les meues passions i, sovint, m’agrada comparar les traduccions de diferents llibres, per a contrastar les tècniques de traducció utilitzades i les diferents maneres de redactar de diversos autors corresponents a diferents cultures, països i llengües. A més, m’agrada fixar-me en la manera en la qual es prenen decisions importants de traducció. Com ara, l’adaptació del títol d’una novel·la quan es trasllada d’una llengua a una altra. 

 

TRAJECTÒRIA DE L’AUTORA

D’antuvi, podem dir que Colleen Hoover és una de les escriptores més famoses de la cultura americana. De fet, és l’autora de best- sellers número 1 del New York Times de diverses novel·les. Destaquem com a les més famoses: It Ends With Us i Varity.

A més, és la creadora d’un programa de subscripció de llibres sense ànim de lucre i d’una llibreria (The Bookworm Box), creats en 2015 amb ajuda de la seua família.

Colleen té un ampli repertori de creacions literàries. Concretament, ha escrit 22 novel·les. En 2015, va començar a guanyar premis gràcies a les seues creacions. La primera novel·la que va escriure va ser Slammed, la qual va començar sent simplement un regal de Nadal per a sa mare, en 2011 i va acabar publicant-se en 2012.

 D’una altra banda, el primer premi que va guanyar va ser el Goodreads Choice Award for Best Romance, amb la novel·la de Confess. Seguidament, en 2016, va guanyar el Choice Award for Best Romance gràcies al famós llibre It Ends With Us. A més, en 2017, va guanyar un premi de millor romanç amb el llibre Without Merit.

Un altre aspecte a destacar d’aquesta il·lustre autora és la sèrie creada basada en una de les seues novel·les Confess, protagonitzada pels actors Katie Leclerc i Ryan Cooper, disponible en Amazon Prime.

 

CONTEXT DE L’AUTORA

Actualment, Colleen viu a Texas (Estats Units), la ciutat en la qual va nàixer, en 1979, amb el seu marit i els seus tres fills. Quant a la seua vida privada, els seus pares es van divorciar quan ella era menuda a causa de problemes d’abús físic i psicològic. De fet, la novel·la de la qual parlarem està basada en aquesta experiència real de l’autora.

Més avant, en 2004, Colleen va cursar un grau de treball social i va realitzar alguns treballs abans de convertir-se en la consellera del programa Special Supplemental Nutrition Program for Women, Infants, and Children.

Les seues novel·les van començar a tindre prestigi gràcies a les xarxes socials, concretament a Instagram i TikTok, aplicacions que fan servir generalment els més joves.

 

ESTIL DE L’AUTORA

D’antuvi, podem dir que la categoria en la qual situaríem les novel·les de Colleen Hoover seria el romanç contemporani, encara que també escriu novel·les psicològiques de suspens.

Com que la seua audiència forma part, majoritàriament, del sector jove i adolescent de la població, el seu estil és senzill. Les seues obres contenen vocabulari informal quan s’utilitza l’estil directe i vocabulari formal quan s’utilitza l’estil indirecte. A més, com que escriu novel·les d’amor, utilitza un llenguatge poètic, amb figures estilístiques i connotacions que creen sentiments en el lector. És clar que també utilitza la descripció, tant dels personatges com dels espais on és desenvolupa l’obra, concretament en Boston, Estats Units. Es descriuen detalladament els paisatges i diverses referències culturals, de tal manera que el lector realitza una immersió i s’imagina dins la història.

Em pareix rellevant destacar el fet que una de les raons per les quals les novel·les d’aquesta autora tenen tant de èxit és pel seu idiolecte, és a dir, els seus trets particulars a l’hora d’escriure i la seua identitat creativa. Té una capacitat de transmetre idees única, que enganxa al lector fins el final de la trama. Açò és també interessant si ho comparem amb la problemàtica de les traduccions. Realment, quan ens agrada molt un llibre, ens hem de parar a pensar si és una traducció de l’original o si és l’original, ja que això, sens dubte, influenciarà en la nostra actitud i les nostres emocions de cara al llibre. Aquest tema també es veurà reflectit a la traducció, ja que els llibres d’aquesta autora són originals en anglés, i aquest té unes característiques concretes que no podem traduir de manera literal al català. Un clar exemple d’açò serien les frases curtes que s’utilitzen a anglés, les quals en català no són tan comunes.

 

1.2.2- SOBRE L’OBRA

 

INFORMACIÓ SOBRE EL LLIBRE

Encara que si busquem la temàtica de It Ends With Us ens trobarem amb romanç, hem de tenir en compte que aquesta no és una novel·la típica d’amor, sinó que és una història que intenta plasmar la realitat d’un cas d’abús.

La primera cosa en la qual ens hem de centrar quan pensem en aquest llibre és que està basat en una experiència real, encara que no és una biografia. L’autora, Colleen Hoover, té com a objectiu reflectir el patiment que va sofrir sa mare. És una mena d’homenatge i, alhora, intenta per fer veure a la societat la realitat d’un cas d’abús, concretament, el monòleg interior de la víctima, per a aconseguir empatitzar. 

En 2016, l’obra va quedar guanyadora en la categoria de millor romanç en Goodreads Choice Award.A més a més, a causa de la popularitat de l’obra, s’ha anunciat una novetat que ha tornat bojos als lectors del llibre: l’adaptació del llibre a la televisió... una nova pel·lícula, que, segons les novetats publicades en 2023, serà protagonitzada pels actors Blake Lively i Justin Baldoni. Es diu que s’estrenarà a l’any 2024, però encara no tenim ninguna confirmació oficial.

Al final de l’obra It Ends With Us, l’autora inclou una nota final d’autor en la qual explica el que ha sigut per a ella escriure aquest llibre, tenint en compte que la història estava inspirada en sa mare, la qual va patir violència de gènere. En aquesta nota ens anima a ajudar a les persones que pateixen i, també, dona un missatge d’esperança on mostra que una de les finalitats del llibre era mostrar a les persones que han passat per la mateixa situació que no estan soles i que tenen solució.

D’una altra banda, l’editorial del llibre original en anglés és Atria Books, una editorial que ha publicat i comercialitzat diversos llibres exitosos. Entre els autors més coneguts podem trobar Jack Carr, Common, , Vince Flynn y Kyle Mills, Zakiya Dalila Harris, Maria Hinojosa i Colleen Hoover.

D’una altra banda, l’editorial del llibre traduït a l’espanyol va ser publicat en 2022 per l’editorial Planeta, un grup multinacional espanyol.

Tant It Ends Ends With Us com It Starts With Us tenen traducció a l’espanyol. El primer es titula Romper el círculo i el segon es titula Volver a empezar. Lara Agnelli és la traductora que s’ha encarregat d’aquests dos llibres.

A més, s’ha traduït a més de vint idiomes.

 

CRÍTICA LITERÀRIA

Després de la publicació d’aquest llibre, les xarxes socials es van omplir de diversos comentaris pel que fa referència a la trama de la història. La gent jove va iniciar una sèrie de debats... En general, la recepció del missatge que vol mostrar l’autora va ser positiva, és a dir, el llibre estava vist com una mena d’aprenentatge, no sols com una novel·la d’adolescents. El problema va arribar quan els joves van començar a recomanar aquest llibre per les xarxes socials donant, possiblement, una falsa perspectiva del que era. El tractaven com un llibre d’amor, el romantitzaven i creaven assumpcions, potser poc acceptades. És per això que els mes madurs van crear crítiques i van voler parlar del tema amb serietat. Com hem dit abans, el llibre té com a personatge principal una jove que és maltractada física i psicològicament per la seua parella, és a dir, que sofreix violència de gènere. Aquest és un tema delicat i, que per tant, es deu tractar amb maduresa. 

En la ressenya d’aquest llibre de Kirkus Reviews es comentava que aquest llibre mostrava la força de les persones que sobreviuen a una situació traumàtica com la de Lily (protagonista del llibre). 

Packed with riveting drama and painful truths, this book powerfully illustrates the devastation of abuse—and the strength of the survivors.

Aquest llibre, replet de drames fascinants i veritats doloroses, il·lustra la devastació de l’abús y la força dels supervivents. (Traducció pròpia)

 

1.2.3- SOBRE LA LLENGUA

 

De bestreta, podem dir que el vocabulari utilitzat en It End With Us és variat y complex, ja que apareixen una sèrie de personatges de diferents estatus socials. Ací tindríem en compte la varietat diastràtica, ja que cada personatge té unes característiques pròpies depenent de l’edat, la professió, la classe social, entre altres. A més, també depèn de l’idiolecte; cada personatge té la seua pròpia manera de parlar, única. És una cosa que l’autora Collen Hoveer té en compte a l’hora d’escriure.

A més a més, els capítols del llibre estan dividits segons el personatge que narra. És a dir, en el primer llibre It Ends With Us, els dos personatges que narren (que per tant, estan dins la història) són Lily (la protagonista) i Ryle (?).

En el segon llibre It Starts With Us, els dos personatges que narren són Lily i Atlas. A més, s’inclouen fashbacks i diaris de quan Lily era menuda per a aclarir aspectes del seu passat que ens fan realitzar un viatge en el temps. 

 

GLOSSARI

(EXCEL)

 

 

2- REFLEXIÓ I CONCLUSIÓ FINAL

 

Com a reflexió i conclusió final, cal dir que aquesta traducció no només ens ha servit per millorar les nostres capacitats i habilitats tant traductològiques com lingüístiques, sinó que també ens ha ensenyat a documentar el nostre procés de traducció i a saber utilitzar correctament les fonts d’informació que tenim al nostre abast. Finalment, ens ha donat l’oportunitat de començar a traduir una part d’una novel·la per a preparar-nos per al nostre futur laboral i, a més, una novel·la amb un aspecte sentimental, ja que va ser la primera novel·la que vaig llegir en anglés i una de les meues novel·les preferides.

 

A més a més, hem sigut capaços d’analitzar l’estil d’una autora molt famosa i d’investigar la millor forma de traduir un capítol d’un dels seus llibres. Per a açò, hem hagut de tenir en compte diversos aspectes lingüístics i, també, algunes de les traduccions ja fetes dels seus llibres a altres idiomes.

 

També cal destacar el fet que hem aprés i hem adquirit coneixement sobre com fer un treball acadèmic i sobre com planificar, analitzar, documentar i explicar el nostre procés, tant de documentació prèvia com de traducció. Alhora, hem superat un nou repte de traducció ja que, al ser l’anglés la llengua C de la nostra carrera (Traducció i Mediació Interlingüística), encara no havíem traduït textos com aquests de l’anglés al català, a banda que també ha sigut un repte la traducció al català, ja que hem estat entrenats al llarg de la carrera a traduir al castellà.

 

És per totes aquestes raons que considerem que aquest treball ens ha aportat molts aspectes positius tant per al nostre desenvolupament personal com per al nostre enriquiment acadèmic.

 

3- BIBLIOGRAFIA

 

«Best Romance 2016 - Goodreads Choice Awards». Goodreads. 

«It Ends with Us by Colleen Hoover». Kirkus Reviews. May 31, 2016. Retrieved February 11, 2022.

«It Ends with Us». Simon & Schuster. 11/02/2022.

Biography (s.f). Recuperado de: www.biography.com

Diccionari normatiu valencià (DNV), Acadèmia Valenciana de la Llengua: https://www.avl.gva.es/lexicval/

Diccionario de la llengua española (DLE), RAE: https://dle.rae.es/

Hoover, Colleen (2022), Romper el círculo, Planeta [traducció de Lara Agnelli; títol original: It ends with us, Ed. Simon + Schuster Inc., 2016]

McNary, Dave (2019, 15 de juliol). «Justin Baldoni Developing It Ends With Us Romance Movie». Variety. 

Pàgina web personal de l’autora Colleen Hoover: https://www.colleenhoover.com

Planeta de libros https://www.planetadelibros.com )

Portal esadir.cat

Real Academia de la Lengua Española (RAE): www.rae.es

Tikkanen Amy (2023, 9 de gener), Collen Hoover. Recuperado de: https://www.britannica.com/biography/Colleen-Hoover

 

 

 4- TRADUCCIÓ

Chapter Twenty-Five   I smell toast. I stretch out on my bed and smile because Ryle knows toast is my favorite.   My eyes flick open and the clarity smashes down on me with the force of a head-on collision. I squeeze my eyes shut when I realize where I am and why I'm here and that the toast I smell is not at all because my sweet and caring husband is making me breakfast in bed.     I immediately want to cry again, so I force myself off the bed. I focus on the hollowness in my stomach as I use the bathroom, and tell myself I can cry after I eat something. I need to eat before I make myself sick again.   When I walk out of the bathroom and back into the bed-room, I notice the chair has been turned so that it's facing the bed now instead of the door. There's a blanket thrown over it haphazardly (no podem traduir-ho de la mateixa manera, és redundant) , and it's obvious Atlas was in here last night while I slept. He was probably worried I had a concussion (vocabulari especialitzat- medicina). When I walk into the kitchen, Atlas is moving back and forth between the fridge, the stove, the counter. For the first time in twelve hours, I feel an inkling of something that isn't agony, because I remember he's a chef. A good one. And he's cooking me breakfast. He glances up at me as I make my way into the kitchen.     "Morning" (abreviació, no tenim equivalència directa en català) he says, careful to say it without too much inflection. "I hope you're hungry." He slides a glass and a container of orange juice across (phrasal verb que el traduïm adaptant-lo al llenguatge català) the counter toward me (redundant traduir-ho) , then he turns and faces the stove (àmplia varietat de significats) again. He glances back over his shoulder and gives me a ghost of a smile (expressió). I pour myself a glass of orange juice and then walk to the other side of the kitchen where there's a breakfast nook (no tenim equivalència directa). There's a newspaper on the table and I begin to pick it up. When I see the article about the best businesses in Boston printed across the page, my hands immediately begin to shake, and I drop the paper back on the table. I close my eyes and take a slow sip(nou vocabular) of the orange juice. A few minutes later, Atlas sets a plate down (phrasal verb) in front of me, then claims the seat across from me at the table. He pulls his own plate of food in front of him and cuts into a crepe (gènere femení en català, DNV) with his fork. 1 look down at my plate. Three crepes, drizzled in syrup and garnished with a dab of whipped cream (vocabulari especialitzat culinari). Orange and strawberry slices line the right side of the plate.     It's almost too pretty to eat, but I'm too hungry to care. I take a bite and close my eyes, trying not to make it obvious that it's the best bite of breakfast I've ever had.   I finally allow myself to admit that his restaurant deserved that award. As much as  (estructura) I tried to talk Ryle and Allysa out of going back, it was the best restaurant I'd ever been to. "Where did you learn to cook?" I ask him. He sips from a cup of coffee. "The Marines" (Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica) he says, placing the cup back down. "I trained for a while during my first stint and then when I reenlisted I came on as a chef." He taps his fork against the side of his plate. "You like it?" I nod. "It's delicious. But you're wrong. You knew how to cook before you enlisted." He smiles. "You remember the cookies?" I nod again. "Best cookies I've ever eaten." He leans back in his chair. "I taught myself the basics. My mother worked second shift when I was growing up, so if I wanted dinner at night I had to make it. It was either that or starve, so I bought a cookbook at a yard sale and made every single recipe in it over the course of a year. And I was only thirteen." I smile, shocked. "The next time someone asks you how you learned to cook, you should tell them that story. Not the other one." He shakes his head. "You're the only person who knows anything about me before the age of nineteen. I'd like to keep it that way."   He begins telling me about working as a chef in the military. How he saved up as much money as he could so that when he got out, he could open his own restaurant. He started with a small café that did really well, then opened Bib's a year and a half ago. "It does okay," he says with modesty. I glance around his kitchen and then look back at him. "Looks like it does more than just okay." He shrugs (TERMCAT, expressió) and takes another bite of his food. I don't talk after that as we finish eating, because my mind wanders to his restaurant. The name of it. What he said in the interview.     Then, of course, those thoughts lead me back to thoughts of Ryle and the anger in his voice as he yelled the last line of the interview at me. I think Atlas can see the change in my demeanor, but he says nothing as he clears the table. When he takes another seat, he chooses the chair right next to me this time. He places a reassuring hand on top of mine. "I have to go in to work for a few hours," he says. "I don't want you to leave. Stay here as long as you need, Lily. Just ... please don't go back home today." I shake my head when I hear the concern in his words. "I won't. I'll stay here," I tell him. "I promise." "Do you need anything before I go?"  I shake my head. "I'll be fine." He stands up and grabs his jacket. "I'll make it as quick as I can. I'll be back after lunch and I'll bring you something to eat, okay?" 1 force a smile. He opens a drawer and pulls out a pen and paper. He writes something on it before he leaves. When he's gone, I stand up and walk to the counter to read what he wrote. He listed instructions for how to set the alarm. He wrote his cell phone number, even though I have it memorized. He also wrote down his work number, his home address, and his work address. At the bottom in small print, he wrote, "Just keep swimming, Lily.”   Dear Ellen, Hi. It's me. Lily Bloom. Well ... technically it's Lily Kincaid now.   I know it's been a long time since I've written to you. A really long time. After everything that happened with Atlas, I just couldn't bring myself to open up the journals again. I couldn't even bring myself to watch your show (encara que podem deixar “show”, optem per adaptar la paraula) after school, because it hurt to watch it alone. In fact, all thoughts of you kind of depressed me. When I thought of you, I thought of Atlas. And to be honest, I didn't want to think of Atlas, so I had to cut you out of my life, too.         I'm sorry about that. I'm sure you didn't miss me like I missed you, but sometimes the things that matter to you most are also the things that hurt you the most. And in order to get over that hurt, you have to sever (nou vocabulari) all the extensions that keep you tethered (nou vocabulari) to that pain. You were an extension of my pain, so I guess that's what I was doing. I was just trying to save myself a little bit of agony.   I'm sure your show is as great as ever, though. I hear you still dance at the beginning of some episodes, but I've grown to appreciate that. I think that's one of the biggest signs a person has matured knowing how to appreciate things that matter to others, even if they don't matter very much to you. (canvi d’estructura). I should probably catch you up on my life. My father died. I'm twenty-four now. I got a college degree, worked in marketing for a while, and now I own my own business. A floral shop. Life goals, FTW! (expressió en anglés “For The Win” que té un significat que expressa èxit. La traduïm per una frase valenciana que utilitzaríem)   I also have a husband and he isn't Atlas. And ... I live in Boston.  The last time I wrote to you, I was sixteen. I was in a really bad place and I was so worried about Atlas. I'm not worried about Atlas anymore, but l am in a really bad place right now. More so than the last time I wrote to you.   I'm sorry I don't seem to need to write to you when I'm in a good place. You tend to only get the shit end of my life, but that's what friends are for, right? I don't even know where to start. I know you don't know anything about my current life or my husband, Ryle. But there's this thing we do where one of us says "naked truth," (expressió que dificulta la traducció) and then we're forced to be brutally honest and say what we're really thinking. So ... naked truth. Brace yourself. I am in love with a man who physically hurts me. Of all people, I have no idea how I let myself get to this port. (dificultat en la traducció. Ho solucionem traduint també per una expressió i adaptant tota l’oració)   There were many times growing up I wondered what was going through my mother's head in the days after my father had hurt her. How she could possibly love a man who had lard has hands on her. (traducció d’una expressió. https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/mà)     A man who repeatedly hit her. Repeatedly promised he would never do it again. Repeatedly hit her again. I hate that I can empathize with her now. I've been sitting on Atlas's couch for over four hours, wrestling with my feelings. (expressió) I can't get a grip on them. I can't understand them. I don't know how to process them. And I realized that maybe I need to just get them out on paper. My apologies to you, Ellen. But get ready for a whole lot of word vomit. (dificultat en la traducció)   If I had to compare this feeling to something, I would compare it to death. Not just the death of anyone. The death of the one. The person who is closer to you than anyone else in the whole world. The one who, when you simply imagine their death, it makes your eyes tear up. That's what this feels like. It feels like Ryle has died. (anglés: separar moltes frases en punts. Valencià: riquesa) Its an astronomical amount of grief. An enormous amount of pain. (expressió) It’s a sense that I’ve lost my best friend, my lover, my husband, my lifetime. But the difference between this feeling and death is the presence of another emotion that doesn’t necessarily follow in the event of an actual death.   I am so angry at him, Ellen. Words can’t express the amount of hatred I have for him. Yet somehow, in the midst of all my hatred, there are waves of reasoning that flow through me. I start to think things like "But I shouldn't have had the magnet. I should have told him about the tattoo from the beginning. I shouldn’t have kept the journals."   The reasoning is the hardest part of this. It eats at me, little by little, wearing down the strength my hatred lends to me. The reasoning forces me to imagine our future together, and how there are things I could do to prevent that type of anger. I’ll never betray him again. I’ll never keep secrets from him again. I'll never give him reason to react that way again. We'll both just have to work harder from now on. For better, for worse, right? (explicat al comentari critic) I know these are the things that once went through my mother's head. But the difference between the two of us is that she had more to worry about. She didn't have the financial stability that I have.   She didn't have the resources to leave and give me what she thought was a decent shelter. She didn't want to take me away from my father when I was used to living with both parents. I have a feeling reasoning really kicked her ass a time or two.   I can't even begin to process the thought that I'm having a child with this man. There is a human being inside of me that we created together. And no matter which option I choose whether I choose to stay or choose to leave- neither are choices I would wish upon my child. To grow up in a broken home (traducció- dificultat) or an abusive one? I've already failed this baby in life, and I've only known about his or her existence for a single day.     Ellen, I wish you could write back to me. I wish that you could say something funny to me right now, because my heart needs it. I have never felt this alone. This broken. This angry. This hurt. People on the outside of situations like these often wonder why the woman goes back to the abuser. I read somewhere once that 85 percent of women return to abuse situations. That was before I realized I was in one, and when I heard that statistic, I thought it was because the women were stupid. I thought it was because they were weak. I thought these things about my own mother more than once.   But sometimes the reason women go back is simply because they're in love. I love my husband, Ellen. I love so many things about him. I wish cutting my feelings off for the person who hurt me was as easy as I used to think it would be. Preventing your heart from forgiving someone you love is actually a hell of a lot harder than simply forgiving them. I'm a statistic now. The things I've thought about women like me are now what others would think of me if they knew my current situation.   "How could she love him after what he did to her? How could she contemplate taking him back?" It's sad that those are the first thoughts that run through our minds when someone is abused. Shouldn't there be more distaste in our mouths for the abusers than for those who continue to love the abusers?   I think of all the people who have been in this situation before me. Everyone who will be in this situation after me. Do we all repeat the same words in our heads in the days after experiencing abuse at the hands of those who love us? "From this day forward, for better, for worse, for richer, for poorer, in sickness and heal, until death do us part." Maybe those vows weren't meant to be taken as literally as some spouses take them. For better, for worse? Fuck. That. Shit. -Lily       Chapter Twenty-Six   I'm lying on Atlas's guest bed, staring up at the ceiling. It's a normal bed. Really comfortable, actually. But it feels like I'm on a water bed. Or maybe a raft, adrift at sea. And I scale over these huge waves, each of them carrying something dif-ferent. Some are waves of sadness. Some are waves of anger. Some are waves of tears. Some are waves of sleep.   Occasionally, I'll place my hands on my stomach and a tiny wave of love will come. I have no idea how I can already love something so much, but I do. I think about whether or not it'll be a boy or a girl and what I'll name it. I wonder if it will look like me or Ryle. And then another wave of anger will come and crash down on that tiny wave of love. I feel robbed of the joy a mother should have when she finds out she's pregnant. I feel like Ryle took that from me last night and it's just one more thing I have to hate him for. Hatred is exhausting. I force myself off the bed and into the shower. I've been in my room most of the day. Atlas returned home several hours ago and I heard him open the door at one point to check on me but I pretended to be asleep.     I feel awkward being here. Atlas is the very reason Ryle was angry at me last night, yet he's the one I ran to when I needed help? Being here fills me with guilt.     I need a couple of days to process things and if I go to a hotel, Ryle could track the credit card charge and find me. He'd be able to find me at my mother's. At Allysa's. At Lucy's. He's even met Devin a couple of times and would more than likely go there, too. I can't see him tracking down Atlas, though. Yet. I'm sure if I go a week avoiding his calls and texts, he'll look everywhere he can possibly look to find me. But for now, I don't think he would show up here. Maybe that's why I'm here. I feel safer here than anywhere else I could possibly go. And Atlas has an alarm system, so there's that.https://pccd.dites.cat/p/Millor_que_millor expressió I glance at the nightstand to look at my phone. I skip over all the missed texts from Ryle and open the one from Allysa. -Allysa: Hey, Aunt Lily! They're sending us home tonight. Come see us tomorrow when you get home from work. She sent a picture of her and Rylee, and it makes me smile. Then cry. Damn these emotions.

CAPÍTOL 25 (pàg. 276-284)   Sent oloreta de pa torrat.  M’estire en el llit i somric, perquè Ryle sap que el pa torrat és el meu desdejuni preferit.    Comence a obrir els ulls i la claredat de la llum m’enlluerna, em colpeja com un xoc frontal. Mentre els tanque lentament m’adone d’on estic, de perquè estic ací i que l’oloreta a pa torrat que sent no és precisament perquè el meu estimat i carinyós marit m’està preparant el desdejuni per a dur-me’l al llit.   De sobte, torne a tindre ganes de plorar, però, així i tot, m’obligue a eixir del llit. Mentre estic al bany note el meu estómac buit i em dic a mi mateixa que ja ploraré després de menjar alguna cosa. He d’alimentar-me si vull recuperar forces.   Quan isc del bany i torne a l’habitació, m’adone que la cadira ja no està cara la porta, sinó que està cara el llit, on hi ha una manta tirada. Està clar que Atlas ha estat ací de nit mentre jo dormia.   Probablement, estava preocupat per si tenia una contusió.   Al entrar a la cuina, Atlas està movent-se cap amunt i cap avall al voltant de la nevera, el fogó i el taulell. Per primera vegada en dotze hores, tinc un sentiment diferent a angoixa, ja que recorde que és chef. Un chef meravellós. I està preparant-me el desdejuni. Mentre entre a la cuina, em mira de reüll.   “Bon dia”, diu esforçant-se per a adoptar un to neutre. “Espere que tingues fam”.   Em passa un got i un bric de suc de taronja pel taulell i es gira de nou cap al fogó.      Torna a mirar-me de reüll per damunt del seu muscle i esbossa un somriure. Em servisc un got de suc i després em dirigisc a l’altre costat de la cuina, on està el racó per a desdejunar. Agafe el periòdic que hi ha en la taula. Quan veig l’article sobre les millors empreses de Boston, immediatament, les meues mans comencen a tremolar i torne a deixar el periòdic on estava. Tanque els ulls i bec un xarrup del suc de taronja.   Pocs minuts després, Atlas em deixa un plat davant i em demana permís per asseure’s davant de mi. S’arrima el seu plat i comença a tallar la crep. Mire el meu plat. Tres creps untades amb xarop i adornades amb un poc de nata muntada. Hi ha trocets de taronja i fresó en la part dreta del plat.          És tan bonic que em sap mal menjar-m’ho, però tinc massa fam per a que m’importe. Pegue un mos i tanque els ulls, intentant que no es note que és el millor desdejuni que he menjat mai. Per fi em permet admetre que el seu restaurant es mereixia eixe premi. Per molt que intentara que Ryle i Allysa no tornaren, era el millor restaurant en el qual jo havia estat. “On vas aprendre a cuinar?” Li vaig preguntar. Ell li dona un xarrup al cafè i va contestar “Quan vaig estar al Cos de Marines”, deixant la tassa de café al seu lloc. “Primerament, vaig estar practicant i quan em vaig allistar em vaig convertir en xef”. Li dona colpets al tenedor contra el plat. “T’agrada?” Assentisc amb el cap. “Està deliciós, però estàs equivocat. Ja sabies cuinar abans d’allistar-te.” Somriu. “Recordes les galletes?” Assentisc de nou. “Les millors galletes que he menjat mai.” S’inclina cap arrere en la caira. “Hem vaig ensenyar pel meu compte el més bàsic. Ma mare treballava en el segon torn quan jo era menut, aleshores si jo volia sopar havia de cuinar-me’l. Era o això o morir-me de fam. Per això, em vaig comprar un llibre de cuina en un mercat d’objectes de segona mà i vaig fer cada una de les receptes que hi havia durant un any. I sols tenia 13 anys.” Somric, sorpresa. “La pròxima vegada que algú et pregunte com vas aprendre a cuinar, deuries contar-li eixa història. No l’altra.” Diu que no amb el seu cap. “Eres la única persona que ho sap tot sobre el meu jo d’abans de 19 anys. M’agradaria mantindre-ho així”. Comença a contar-me com va ser treballar com a xef en l’exèrcit. Va estalviar tots els diners que podia per a que quan eixira poguera obrir el seu propi restaurant. Va començar per una cafeteria menuda, on li va anar molt bé, i un any i mig després va obrir Bib’s. “Em va bé”, diu amb modèstia. Li done una ullada a la seua cuina i després el mire. “Pareix que et va millor que bé”. S’encongeix d’espatlles i li dona un altre mos al menjar. No parle després d’això mentre estem acabant de menjar, ja que la meua ment divaga pensant en el seu restaurant. El seu nom. El que va dir en la entrevista.     Després, per supost, eixos pensaments em condueixen a pensaments de Ryle i l’enuig que notava en la seua veu mentre em deia la última part de l’entrevista cridant-me. Pense que Atlas se n’ha adonat del canvi en el meu comportament, però no diu res mentre arreplega la taula. Quan es torna a sentar, elegeix la cadira que està al meu costat. Posa la seua ma damunt la meua per a tranquil·litzar-me. “He d’anar a treballar unes poques hores”, diu. “No vull que te’n vages. Queda’t ací tot el temps que necessites, Lily. Sols... per favor, no tornes a casa hui”. Moc el cap quan sent la preocupació en les seues paraules. “No ho faré. Em quedaré ací”, li dic. “Ho promet”. “Necessites alguna cosa abans que me’n vaja?” Negue amb el cap. “Estaré bé”. S’alça i agafa la jaqueta. “Ho faré el mes ràpid possible. Tornaré després de dinar i et duré alguna cosa per a menjar, d’acord? (en el llenguatge col·loquial utilitzaríem “val o vale”. D’acord pot allunyar al lector del text. Però com que estem traduint en un àmbit acadèmic optem per la opció correcta normativament). Force un somriure. Ell obri un calaix i trau un bolígraf i una fulla. Escriu una nota abans d’anar-se’n. Una vegada se’n ha anat, m’alce i vaig cap al taulell per a llegir el que ha escrit. M’havia indicat unes instruccions per a conectar l’alarma. M’havia escrit el seu número de telèfon, encara que jo el tenia memoritzat. També havia escrit el seu número de treball, la seua adreça i l’adreça del treball. En la part inferior, en lletra xicoteta, havia escrit, “Segueix nadant, Lily”.   Benvolguda Ellen, Hola, soc jo. Lily Bloom. Bé... tècnicament ara soc Lily Kincaid.   Sé que ha passat un temps des que no t’escric. Barbaritat de temps. Després de tot el que va passar amb Atlas, no m’atrevia a tornar a obrir els diaris. Ni tan sols m’atrevia a veure el teu programa després de classe, perquè veure’l sola em feia mal. De fet, tots els pensaments relacionats amb tu em deprimien. Quan pensava en tu, pensava en Atlas. I, sent sincera, no volia pensar en Atlas, aleshores havia d’eliminar-te de la meua vida, també.   Ho sent. Estic segura que no em vas trobar a faltar com jo a tu, però a vegades les coses que més t’importen són també les que més mal et fan. I per a superar eixe dolor, has de deixar de costat totes les connexions que et mantenen lligat a eixe dolor. Tu vas ser una connexió a eixe dolor, aleshores supose que això és exactament el que vaig fer. Sols estava intentant allunyar-me un poc de l’angoixa.     A pesar d’això, estic segura que el teu programa és igual de bo que sempre. He escoltat que encara balles al principi d’alguns episodis, m’he fet major i ara ho aprecie. Crec que saber com apreciar coses que els importen als demés encara que no molt a tu és un dels senyals més grans que explica que una persona a madurat. Probablement, deuria actualitzar-te sobre la meua vida. Mon pare va morir. Ara tinc 24 anys. Em vaig traure una carrera, vaig treballar en màrqueting durant un temps i ara tinc la meua pròpia empresa. Una tenda de flors. Objectius de la vida, ho vaig aconseguir!   També tinc un marit, i no és Atlas... I... visc a Boston. La última vegada que et vaig escriure tenia setze anys. Estava passant una mala època i estava molt preocupada per Atlas. Ja no estic preocupada per Atlas, però sí que estic en un moment difícil. Encara més que en la última vegada que et vaig escriure. Sent que parega que no necessite escriure’t quan estic en una bona època. Sempre et toca aguantar les meues merdes, però supose que per a això estan els amics, no? No sé ni per on començar. Sé que no saps res sobre la meua vida o el meu marit, Ryle, però hi ha una cosa que nosaltres fem en la que algú dels dos diu “veritat realista” i, a continuació, estem obligats a respondre amb la veritat pura i dura, a dir el que pensem realment, sense embuts.(EXPRESSIÓ) Aleshores... veritat realista. Prepara’t. Estic enamorada d’un home que em maltracta físicament. No tinc ni idea de com he acabat en aquest embolic, en tots els peixos que hi ha a la mar. Quan era menuda, moltes vegades em preguntava pel que estava passant per la ment de ma mare en els dies següents a que mon pare la ferira. Com era possible que estimara a un home que li havia posat la mà damunt. Un home que sovint li colpejava. Sovint li prometia que no ho tornaria a fer mai més. Sovint li tornava a colpejar. Odie el fet que ara puc empatitzar amb ella, de posar-me al seu lloc. He estat asseguda en el sofà d’Atlas durant 4 hores, lluitant contra els meus sentiments. No puc controlar-los. No puc entendre’ls. No sé com processar-los. Me n’he adonat que potser sols necessite expressar-los en paper i bolígraf. Et demane perdó, Ellen, però prepara’t, perquè vaig a vomitar-te un muntó de paraules.   Si haguera de comparar este sentiment amb alguna cosa, ho compararia amb la mort. I no la mort d’una persona qualsevol, sinó d’eixa persona especial, la qual sents que és la més propera a tu en el món. Eixa persona la mort de la qual no pots imaginar-te sense posar-te a plorar. Així és com em senc, com si Ryle haguera mort. És una quantitat astronòmica de dolor. Una muntanya immensa de dolor. Sent que he perdut al meu millor amic, al meu amant, al meu marit, al meu salvavides. Però la diferencia entre este dolor i la mort és una altra emoció que no té perquè acompanyar a la mort en sí mateixa: l’odi.   No puc expressar amb paraules com d’enfadada estic amb ell, Ellen. I, tanmateix, al mig de tot aquest odi, obric pas a diferents raonaments i excuses que arriben al meu cap. Comence a pensar coses com: “No deuria haver guardat aquell imant”, “Deuria haver-li contat la història del tattoo des del principi” o “No deuria haver guardat els diaris”.   Aquest tipus de pensaments és el pitjor de tot. Em destrocen a poc a poc, em roben la força que em proporciona l’odi. Estes excuses m’obliguen a imaginar-me un futur amb ell, en el qual canvie els meus actes per evitar el seu enuig. Em dic que no tornaré a traicionar-lo, que mai li tornaré a ocultar res i que mai li donaré cap raó per a que torne a reaccionar així. Sols haurem d’esforçar-nos més per a que funcione. Per a la sort i per a la dissort, no? Sé que aquestes eren coses que alguna vegada li van passar a ma mare pel cap. Però la diferència entre les dues és que ella tenia més pel qual preocupar-se, ja que ella no tenia la estabilitat financera que jo tinc. Ella no tenia els recursos per a anar-se’n i donar-me el que ella pensava que era un habitatge en condicions. No volia apartar-me de mon pare, ja que estava acostumada a viure amb els dos. Estic segura que eixe tipus de raonament va ser el seu pitjor enemic en més d’una ocasió. No puc ni fer-me l’idea que vaig a tindre un fill en aquest home. Tinc un ésser humà dins de mi que hem creat junts. I dona igual quina opció elegisca –anar-me’n o quedar-me–, cap de les dues les voldria per al meu fill. Créixer en una família desequilibrada o en una o hi ha maltractaments? Ja he fallat a aquest bebé en aquesta vida, i això que sols fa un dia que sé de la seua existència.       Ellen, tant de bo pogueres respondre’m. M’encantaria que pogueres dir-me alguna cosa divertida ara mateixa, perquè el meu cor ho necessita. Mai m’he sentit tan sola, tan destroçada, tan furiosa, tan dolguda. La gent que mira aquestes situacions des de fora es pregunta perquè la dona torna al maltractador. Recorde haver llegit en algun lloc que el 85 per cent de les dones recauen. Això va ser abans d’adonar-me’n que la meua relació formava part d’esta estadística. En aquell moment, vaig pensar que les dones que actuaven així eren dèbils i tontes. Més d’una vegada vaig acusar a ma mare de ser-ho. Però, moltes vegades, la raó per la qual moltes dones tornen és simplement perquè estaven enamorades. Estime al meu marit, Ellen. Estime moltes coses sobre ell. Tant de bo eliminar els meus sentiments per la persona que m’ha ferit fora tan fàcil com pensava. Impedir que el teu cor perdone a algú que t’ha fet mal és molt més difícil que perdonar-lo. Ara forme part de l’estadística. El que vaig pensar sobre les dones com jo és ara el que pensarien altres sobre mi si conegueren la meua situació actual.   “Com pot voler-lo després del que li ha fet? Com pot plantejar-se l’idea de tornar amb ell?” Que trist que açò siga el primer que ens passa pel cap quan coneixem un cas de maltractament. No deuríem ser més durs amb els abusadors en compte de criticar als que segueixen estimant als seus maltractadors?   Pense en totes les persones que ha estat en la mateixa situació abans que mi. I també en totes les que ho viuran després de mi. Totes li donem les mateixes voltes al mateix després d’experimentar abús per part d’algú a qui estimem? Repetim sempre les mateixes frases? “En les coses bones y en les coses roïnes, en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la infermetat, fins que la mort ens separe.” Potser no hem de fer tant de cas a aquestos vots. En les coses bones i en les coses roïnes? A... La... Merda. -Lily       CAPÍTOL 26  (pàg. 285- 286)   Estic ajaguda al sofà de l’habitació de convidats d’Atlas, mirant al sostre. És un llit normal. De fet, és prou còmode. Però em sent com si estiguera en un llit d’aigua. O, millor dit, en una barca a la deriva en altra mar. I he de superar les immenses ones, cada una de les quals és distinta. Algunes són tristesa; altres, enuig; altres, llàgrimes; altres, de somnis. Sovint, recolze les meues mans al ventre i sent una diminuta ona d’amor. No entenc com puc estimar tant una cosa tan menuda, però així és. Em pregunte si serà xiquet o xiqueta, i quin nom tindrà. Em pregunte si es pareixerà a mi o a Ryle. Però aleshores arriba una ona d’enuig que inunda la diminuta ona d’amor. Sent que m’han robat la felicitat que totes les dones deurien sentir al assabentar-se que estan embarassades. Sent que Ryle me la va arrabassar anit i és una de les moltes raons pel qual l’odie. Odiar és esgotador. M’obligue a alçar-me i entre a la dutxa. Estic quasi tot el dia sense eixir de l’habitació. Atlas ha arribat fa algunes hores i he sentit com obria la porta per a veure com estava però m’he fet la dormida.    Em sent fatal estant ací. Atlas és la raó per la qual Ruyle estava enfadat ahir. I què vaig fer jo? Acudir a ell en cerca de la seua ajuda. Estar ací m’ompli de culpabilitat.    Necessite uns pocs dies més per a processar les coses i, si vaig a un hotel, Ryle podria rastrejar-me la targeta i trobar-me. També em trobaria si anara a casa ma mare, a la d’Allysa o a la de Lucy. Inclús, també coneix a Devin, així que també podria acudir allí. Tanmateix, dubte molt que s’atrevisca a vindre a casa Atlas. Encara que si tarde una setmana més sense donar senyals de vida no ho descarte, però de moment no crec que s’atrevisca a aparéixer per ací. Possiblement, eixa és la raó per la qual estic ací. Em senc més segura ací que en qualsevol altre lloc. A més, Atlas té alarma, millor que millor. Mire a la tauleta de nit per a buscar el meu mòbil. Evite tots els missatges de Ryle i obric el d’Allysa.  -Allysa: Hola, tia Lily! Esta nit ja ens envien a casa. Vine a veure’ns demà quan isques de treballar. Adjunta una foto d’ella i Rylee que em fa somriure. I després, plorar. Em cague en estes emocions.